“Barcelona vs Madrid, i ni una paraula sobre futbol”

Destacades

ARTICLE PUBLICAT EN HEBREU  AL DIARI ISRAELIÀ HAARETZ  el dia 16/12/2013, escrit pel Marc Figuerola Delgado http://unaltreblocmes.cat/2013/12/17/barcelona-vs-madrid-i-una-paraula-sobre-futbol/#more-587

Catalunya, una regió al nord-est d’Espanya, i que la seva capital és Barcelona, és a un pas més de convertir-se un estat independent.

El president català, Artur Mas, ha anunciat que hi haurà un referendum d’independència de la regió espanyola de Catalunya.

El referendum es farà el 9 de novembre de 2014. Però els catalans hauràn d’emetre un doble vot, ja que hauran de respondre a dues preguntes: la primera: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” i la segona: “En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?”

A Madrid, el Govern espanyol i la oposició fan servir la Constitució com a escut: “Aquest referendum no es farà” va dir el Primer Ministre Mariano Rajoy. “Aquest referendum és radicalment inconstitucional”, va dir el Ministre de l’Interior, el també català Jorge Fernández Díaz.

מפגינים לעצמאות קטלוניה

El rerefons pel clam per la independència de Catalunya:

Si fos un historiador començaría fa 300 anys. Però no puc escriure un llibre sencer ara mateix, així que anirem enrera fins el 2006.

Referendums no oficials ja es van fer entre el 2009 i el 2010 a les ciutats catalanes. Van ser organitzades i pagades per la ciutadanía, rera la demanda que el nou estat resultant hauria de ser, sobretot, democràtic i respectuós amb la gent que viu a Catalunya. Per tant, un referendum oficial per la independència ja és una demanda constant per una part del poble català.

Tot això, el 2010 va significar un punt de no retorn per les relacions entre Espanya i Catalunya. El recentment nou Estatut d’Autonomía de Catalunya va ser votat i aprovat per referendum el 2006, donant més poder al Govern català. Però el Partit Popular el va portar al Tribunal Constitucional, que no va aclarir el cas fins quatre anys més tard amb una sentència en contra de l’estatut.

Dues setmanes després de la sentència, al voltant d’un milió de persones va pendre catalunya. El que en un principi va ser una manifestació “Pel dret a decidir” va acabar amb una clam immens per la independència. Més manifestacions multitudinàries van anar venint després d’això.

De fet, en aquests dos últims anys, s’han fet dues enormes manifestacions en suport per la indpendència. Les dues convocades per la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de Setembre. L’anys passat un milió i mig de persones va inundar un cop més Barcelona, i aquest anys una cadena humana de més de 300 km es va fer amb el mateix propòsit.

Espanya encara no ha perdut Catalunya, però ja ha perdut el cor dels catalans.

Una nit amb els Castellers.

Catalunya no només és Barcelona i el Barça. Els catalans se senten orgullosos dels castells, o torres humanes, Patrimoni Cultural Intangible de la Humanitat de la UNESCO, com la cal·ligrafía xinesa, la dieta mediterrània o el flamenc. Els castells són una expressió cultural elemental a Catalunya. Com l’Hummus a l’Orient Pròxim.

Els Castellers de Sabadell, una colla castellera (club) de la ciutat homònima – 30 km terra endins de Barcelona – ha vist una gran entrada de nous membres últimament, principalment degut a la crisi que està picant arreu d’Espanya. Com més atur, significa més gent amb més temps lliure, i més susceptible de participar com a casteller.

I la nit de divendres és nit d’assaig.

És bastant impressionant veure com un grup heterogeni de gent es trepitgen els uns als altres, només per aixecar un miracle que dura uns segons. No importa d’on vinguis, les teves opcions polítiques, el teu credo, les teves preferències sexuals o els teu historial criminal. Tothom, absolutament tothom és benvingut.

Ernesto Alvareda és un novell. És un home amistós d’uns setanta anys que la seva posició és a la pinya, la base del castell. Va aterrar de Catalunya des d’Argentina fa cinc anys degut a la reunificació familiar – la seva filla es va casar amb un català – i demana disculpes per parlar poc català. Tot i això, sembla bastant convençut: “Jo vaig amb la independència. Perquè a qualsevol lloc del món on jo fos, jo defensaría el dret de les persones d’aquell lloc de dir el que volen ser”.

Asael de la Torre és un dels baixos. Una de les persones que està a sota de tot del castell, portant tot el pes de tota la gent. Pel seu tamany i perque és Dominicà “De San Cristobal!” podría ser confós fàcilment amb un jugador de futbol americà. “Abans de venir a Catalunya, la meva dona ja em deia que es tractava d’un país sense estat, i jo no podía creure que encara quedaven llocs com aquest, on uns demanen per la independència i uns altres no se li volíen donar.” Quan li pregunto a l’Asael per la llengua em diu “Jo mai m’he sentit discriminat per parlar en castellà, jo em sento discriminat quan la gent em parla en castellà!” Després de la entrevista, la gravadora encara recull un “Has parlat en català?” de la seva dona.

Núria Basachs és una crossa. La seva posició està sota l’aixella dels baixos per donar-els-hi estabilitat. No és una posició gaire plaent, però l’experiència ha de valdre la pena. D’una altra manera, ella no sería aquí. La Núria tot just ha començat una empresa amb la seva parella, un estudi de disseny d’interiors. Quan li pregunto si el seu negoci sería viable en una Catalunya independent ella em contesta “Sí, per què no?”. La Núria és crítica amb el fet que hi hagi dues preguntes: “Si has de dir ‘sí’, dius ‘sí’ un cop. Ja està!”. Tot i això ella diu que votarà un “doble sí”.

Una de les coses grans sobre els Castells és que pots trepitjar a l’alcalde del teu poble. Literalment. De fet, Joan Carles Sánchez porta un any fent de casteller, i és un dels Baixos, com l’Asael. Diu “El sistema autonòmic actual s’ha acabat. No cobreix les necessitats dels catalans. Ni el finançament ni les prioritats polítiques que es fan des de Madrid cuiden de la economía catalana. No tenen cura de coses sensibles per nosaltres com ara la nostra llengua o la educació, i això ha portat a un desacord (entre Catalunya i Espanya) que ha sigut ampliat des de Madrid amb interessos electorals. Es pensaven que no creuaríem la línia”.

Joan Carles, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, és minoría al seu partit, que ha decidir estar al marge del referendum, quan els seus companys d’Espanya el qualificaven d’”inconstitucional”. Ell votaría “Sí” i “No”, encara que pensa que això no passarà. “El Constitucional ho declararà inconstitucional i Mas haurà de fer eleccions. Eleccions plebiscitàries”.

Ell no és l’únic que pensa així. Tot i la voluntat que es faci aquest referendum hi ha una certa por a Catalunya que al final no s’acabi fent.

La situació és realment incerta, però Esquerra Republicana, un dels partits independentistes, ja ha dit que aquest referendum es farà “Passi el que passi”.

Tot i això, amb o sense referendum, els catalans ja tenen els seus caps en la independència.

Aquest és el segon referendum sobre la independència planejat per l’any que vé. Escòcia celebrarà el seu el 18 de Setembre, però les enquestes diuen que els escocesos prefereixen formar part del Regne Unit.

 
Anuncis

ברצלונה נגד מדריד, ואף מלה על כדורגל

Destacades

קטלאנים מתכוננים למשאל עם על התנתקות מספרד, אך הממשלה במדריד תעשה הכל כדי למנוע מהבדלנים להגשים את שאיפותיהם הלאומיות

מארק פיגרולה דלגאדו , ברצלונהindex
שיא הקהילה האוטונומית קטלוניה, ארתור מאס, הודיע בשבוע שעבר על משאל עם שיתקיים בשנה הבאה על עצמאות מספרד. המשאל ייערך ב–9 בנובמבר 2014 ובו יתבקשו הקטלאנים להשיב על שתי שאלות: “האם אתה רוצה שקטלוניה תהיה מדינה?”, ו”אם תאושר הפיכת קטלוניה למדינה, האם תרצה שהיא תהיה עצמאית?”. הגשמת חלומם של הבדלנים הקטלאנים לא תתקבל בכניעה במדריד. הממשלה הספרדית מנסה למנוע את משאל העם בטענה שהוא מנוגד לחוקה. “הוא לא יתקיים”, קבע ראש הממשלה מריאנו רחוי. השר לענייני פנים, חורחה פרננדס דיאס, קטלאני בעצמו, הוסיף כי “משאל העם הזה מנוגד לחוקה לחלוטין”.
מאחורי דרישת תושבי חבל הארץ לעצמאות עומדות 300 שנה של מאבק, אך היריעה קצרה לתיאור תולדותיו. ניתן, עם זאת, לבחון את העשור האחרון. משאלי עם לא רשמיים נערכו בשנים 2009–2010 בעיירות הקטלאניות. הם אורגנו ומומנו על ידי קבוצות אזרחיות שטענו שרק קטלוניה עצמאית תכבד את תושביה. מעט לפני כן, ב–2006, אושר במשאל עם חוק חדש שהעניק אוטונומיה לקטלוניה והרחיב את סמכויות ממשלתה. אבל מפלגת השלטון הספרדית, המפלגה העממית, עתרה בעניין לבית הדין לענייני חוקה, שביטל את החוק ב–2010. זו היתה נקודת השבר ביחסים בין ספרד לקטלוניה
מפגינים לעצמאות קטלוניה

כעבור שבועיים יצאו כמיליון בני אדם להפגין בברצלונה. מה שהתחיל כהפגנה “למען זכות הבחירה”, הסתיים בדרישה של ההמונים לעצמאות. בשנתיים האחרונות נערכו עוד שתי הפגנות ענק בדרישה לעצמאות. שתיהן נערכו ביום החג הלאומי של קטלוניה, 11 בספטמבר. 1.5 מיליון מפגינים גדשו את רחובות ברצלונה בשנה שעברה, והשנה יצרו מפגינים שרשרת אנושית באורך 300 קילומטרים כחלק מהמאבק לעצמאות. גם אם ספרד עוד לא איבדה את קטלוניה רשמית, לבותיהם של תושבי החבל כבר לא שייכים לה.

קטלוניה היא לא רק ברצלונה וקבוצת הכדורגל שלה. הקסטלים (מגדלים אנושיים) הם מקור גאווה למקומיים, ונחשבים על ידי אונסק”ו כבעלי ערך למורשת התרבות העולמית בדומה לקליגרפיה סינית, לתזונה ים תיכונית ולפלמנקו. כמו החומוס במזרח התיכון, הקסטלים הם ביטוי לייחודה של קטלוניה.

למועדון “הקסטליירים מסבדל”, הפועל בעיר המרוחקת כ–30 קילומטרים מברצלונה, הצטרפו באחרונה הרבה חברים חדשים. המשבר הכלכלי שפגע בספרד כולה הביא לגידול בשיעור האבטלה. כתוצאה מכך ליותר אנשים יש יותר פנאי, ורבים מבקשים להשתתף בבניית המגדלים האנושיים.

נשיא הקהילה האוטונומית קטלוניה, ארתור מאס, הודיע בשבוע שעבר על משאל עם שיתקיים בשנה הבאה על עצמאות מספרד. המשאל ייערך ב–9 בנובמבר 2014 ובו יתבקשו הקטלאנים להשיב על שתי שאלות: “האם אתה רוצה שקטלוניה תהיה מדינה?”, ו”אם תאושר הפיכת קטלוניה למדינה, האם תרצה שהיא תהיה עצמאית?”. הגשמת חלומם של הבדלנים הקטלאנים לא תתקבל בכניעה במדריד. הממשלה הספרדית מנסה למנוע את משאל העם בטענה שהוא מנוגד לחוקה. “הוא לא יתקיים”, קבע ראש הממשלה מריאנו רחוי. השר לענייני פנים, חורחה פרננדס דיאס, קטלאני בעצמו, הוסיף כי “משאל העם הזה מנוגד לחוקה לחלוטין”.

מאחורי דרישת תושבי חבל הארץ לעצמאות עומדות 300 שנה של מאבק, אך היריעה קצרה לתיאור תולדותיו. ניתן, עם זאת, לבחון את העשור האחרון. משאלי עם לא רשמיים נערכו בשנים 2009–2010 בעיירות הקטלאניות. הם אורגנו ומומנו על ידי קבוצות אזרחיות שטענו שרק קטלוניה עצמאית תכבד את תושביה. מעט לפני כן, ב–2006, אושר במשאל עם חוק חדש שהעניק אוטונומיה לקטלוניה והרחיב את סמכויות ממשלתה. אבל מפלגת השלטון הספרדית, המפלגה העממית, עתרה בעניין לבית הדין לענייני חוקה, שביטל את החוק ב–2010. זו היתה נקודת השבר ביחסים בין ספרד לקטלוניה.

מפגינים לעצמאות קטלוניה

מפגינים לעצמאות קטלוניה. צילום: רויטרס

כעבור שבועיים יצאו כמיליון בני אדם להפגין בברצלונה. מה שהתחיל כהפגנה “למען זכות הבחירה”, הסתיים בדרישה של ההמונים לעצמאות. בשנתיים האחרונות נערכו עוד שתי הפגנות ענק בדרישה לעצמאות. שתיהן נערכו ביום החג הלאומי של קטלוניה, 11 בספטמבר. 1.5 מיליון מפגינים גדשו את רחובות ברצלונה בשנה שעברה, והשנה יצרו מפגינים שרשרת אנושית באורך 300 קילומטרים כחלק מהמאבק לעצמאות. גם אם ספרד עוד לא איבדה את קטלוניה רשמית, לבותיהם של תושבי החבל כבר לא שייכים לה.

קטלוניה היא לא רק ברצלונה וקבוצת הכדורגל שלה. הקסטלים (מגדלים אנושיים) הם מקור גאווה למקומיים, ונחשבים על ידי אונסק”ו כבעלי ערך למורשת התרבות העולמית בדומה לקליגרפיה סינית, לתזונה ים תיכונית ולפלמנקו. כמו החומוס במזרח התיכון, הקסטלים הם ביטוי לייחודה של קטלוניה.

למועדון “הקסטליירים מסבדל”, הפועל בעיר המרוחקת כ–30 קילומטרים מברצלונה, הצטרפו באחרונה הרבה חברים חדשים. המשבר הכלכלי שפגע בספרד כולה הביא לגידול בשיעור האבטלה. כתוצאה מכך ליותר אנשים יש יותר פנאי, ורבים מבקשים להשתתף בבניית המגדלים האנושיים.

מרשים ביותר לראות איך אנשים בקבוצה כה הטרוגנית, מטפסים זה על גבי זה, כדי ליצור נס קטן הנמשך שניות ספורות בלבד. לא משנה מה מוצאו של אדם או מהן דעותיו הפוליטיות, אמונתו הדתית, העדפותיו המיניות או מעמדו המשפטי, כל מי שבאים למועדון מתקבלים בברכה.

ארנסטו אלוורדה הוא אחד המצטרפים החדשים. הוא גבר ידידותי בשנות ה–70 לחייו, הממלא תפקיד של “פיניה” שניצב בחלק התחתון של המגדל. הוא עבר לקטלוניה מארגנטינה לפני חמש שנים לשם איחוד משפחתי – לאחר שבתו נישאה לבן המקום – והוא דובר קטלאנית רצוצה. למרות זאת הוא אומר בהחלטיות: “אצביע בעד עצמאות כי בכל מקום שבו הייתי בעולם הגנתי על זכותם של בני המקום לקבוע מה הם רוצים להיות”.

אסאל דה לה טורה ממלא תפקיד של באיצ’וס, עמודי התמך העומדים ממש בבסיס המגדל ונושאים את משקלם של כל השאר. בשל מידות גופו ומטחר שהוא מסן קריסטובל שברפובליקה הדומיניקנית, אפשר בטעות לחשוב שהוא שחקן פוטבול אמריקאי. “לפני שבאנו לקטלוניה אשתי כבר אמרה לי שזו ארץ שאינה מוכרת כמדינה. היה לי קשה להאמין שיש עדיין מקומות כאלה, שבהם אנשים דורשים עצמאות ואנשים אחרים לא מוכנים להעניק להם אותה”. אסאל סיפר כי מעולם לא חווה אפליה בגלל שהוא מדבר ספרדית, “אבל אני מרגיש שמפלים אותי כשפונים אלי בספרדית”, הוסיף.

נורייה בסאש משמשת כ”קרוסה”. תפקידה לעמוד מתחת לבתי השחי של הבאיצ’וס ולתמוך בהם כדי להגביר את יציבותם. זה לא מיקום נעים במיוחד, אבל החוויה שווה את המאמץ, היא אומרת. באחרונה פתחו נורייה ובן זוגה סטודיו לעיצוב פנים. כשנשאלה אם העסק שלהם יוכל לשרוד כלכלית בקטלוניה עצמאית היא השיבה בפשטות: “כן, למה לא?”. נורייה מותחת ביקורת על העובדה שיוצגו במשאל העם שתי שאלות: “אם אתה רוצה לומר ‘כן’, אתה תגיד את זה פעם אחת וזהו זה”. לדבריה היא תשיב בחיוב על שתי השאלות.

אחד הדברים הנפלאים אצל הקסטליירים היא העובדה שאתה עשוי לדרוך על ראש העיר שלך, פשוטו כמשמעו. למעשה, ז’ואן קרלס שאנצס ראש עיריית סבדל, עסק בהקמת מגדלים אנושיים במשך שנה ושימש בתפקיד באיצ’וס – כמו אסאל. “עבר זמנה של שיטת האוטונומיה”, אומר ראש העיר, “היא לא עונה על הצרכים של הקטלאנים. התקצוב וסדר העדיפויות הפוליטי שנקבעים על ידי מדריד אינם מספקים מענה לכלכלת קטלוניה. הם לא פועלים לקדם ולחזק היבטים רגישים בעבורנו, כמו השפה והחינוך, וזה הביא למחלוקות ולפערים בין קטלוניה לספרד. הם חשבו שניזהר ולא נרחיק לכת”.

קרלס, חבר המפלגה הסוציאליסטית של קטלוניה, נמנה עם מיעוט במפלגתו, שהחליטה להתרחק מסוגיית משאל העם, שכן שותפיה בספרד סבורים שהוא “מנוגד לחוקה”. הוא יצביע “כן” לשאלה הראשונה במשאל העם, ו”לא” לשאלה השנייה, אף שהוא סבור שהעצמאות לא תתממש. לשיטתו, בית הדין לענייני חוקה יפסוק שהעצמאות מנוגדת לחוקה ונשיא האוטונומיה מאס ייאלץ לפנות לתוכנית ב’: הוא יהפוך את הבחירות האזוריות שאמורות להתקיים ב–2016 להצבעת תמיכה בעצמאות החבל.

אם ייערך, משאל העם הקטלאני הוא אינו היחיד המתוכנן להיערך בשנה הבאה באירופה בנושא עצמאות. גם בסקוטלנד ייערך משאל עם ב–18 בספטמבר, אולם סקרים צופים שהסקוטים יבחרו להמשיך להיות חלק מן הממלכה המאוחדת.

הכותב הוא עיתונאי עצמאי החי בבברצלונה

http://www.haaretz.co.il/news/world/europe/.premium-1.2191346

הבדלנים בקטלוניה: משאל עם על העצמאות ייערך בעוד כשנה

Destacades

הסכמת המפלגות הבדלניות בחבל על נוסח המשאל ומועדו, גוררת תגובה קשה ממדריד. סקרים: הציבור הקטלוני חלוק בשאלה אם ללכת לעצמאות

  • רויטרס
  • 12.12.2013
  • 19:36

המפלגות הבדלניות בחבל קטלוניה שבצפון מזרח ספרד הסכימו אתמול עקרונית על נוסח משאל העם על עצמאות החבל ועל מועדו. המשאל עתיד להתקיים ב–9 בנובמבר 2014, אולם ממשלת ספרד טוענת כי ההחלטה הזאת איננה חוקית וכי לא תאפשר למשאל להתרחש.

נשיא קטלוניה, ארתור מאס, הודיע שבמשאל יישאלו שתי שאלות: האם ברצונך שקטלוניה תהיה מדינה? ואם כן, האם ברצונך שתהיה מדינה עצמאית? לדבריו, כל המפלגות במערכת הפוליטית הקטלונית עדיין צריכות להסכים לצעד זה והדגיש כי אם מדריד תחסום את המשאל, הוא יהפוך את הבחירות האזוריות שאמורות להתקיים ב–2016 להצבעת תמיכה בעצמאות החבל. “יש זמן לקיים את המשאל על פי החוק וההליך הדמוקרטי”.

"אנחנו רוצים להצביע" קורא השלט שהונף באצטדיון קאמפ נואו במהלך משחק בין ברצלונה לסלטיק

“אנחנו רוצים להצביע” קורא השלט שהונף באצטדיון קאמפ נואו במהלך משחק בין ברצלונה לסלטיק. צילום: רויטרס
עוד כתבות בנושא

שתי המפלגות הגדולות בספרד – המפלגה העממית השמרנית שבשלטון והמפלגה הסוציאליסטית שבאופוזיציה – הבהירו זה מכבר כי הן מתנגדות למשאל העם ושהן מגנות את השיח הבדלני שמתנהל בקטלוניה. שתי המפלגות איבדו חלק גדול ממצביעיהן בחבל עם התגברות המתיחות בין קטלוניה למדריד בשנים האחרונות. “משאל העם לא יקום ולא יהיה”, אמר לעיתונאים שר המשפטים הספרדי, אלברטו רואיס גאירדון, והסביר כי החוקה אינה מאפשרת את הצבעה שכזו. על פי החוקה, ממשלת ספרד היא הגוף הסטטוטורי היחיד שמחזיק בסמכות לקיים משאלי עם. ממשלות 17 המחוזות האוטונומיים לא מחזיקות באף סמכות משפטית בעניין זה. לכן, כדי לקיים את המשאל על פי החוקה הספרדית, יידרש חבל קטלוניה להשיג את הסכמת המחוקקים במדריד, דבר שנראה בלתי סביר.

לקטלוניה שורשים היסטוריים ותרבותיים חזקים מאוד ושפה משלה, מלבד הספרדית. החבל מבקש שתהיה בידיו יכולת החלטה רבה יותר בענייני מסים ותקציב, דרישות שהגיעו לשיא עם יישום צעדי הצנע הקשים של ממשלת ספרד במטרה לצמצם את גירעונה התקציבי. סקרים מראים כי תושבי קטלוניה אינם מאוחדים בדעתם בסוגיה ודעת הקהל מתחלקת חצי חצי בין התומכים בעצמאות ובין הדוגלים בהישארות במסגרת המדינית הספרדית.

נשיא קטלוניה ארתור מאס

נשיא קטלוניה ארתור מאס. צילום: רויטרס

חבל קטלוניה, שבירתו ברצלונה, הוא אחד האזורים המפותחים ביותר בספרד ואוכלוסייתו מונה כ–7.5 מיליון נפש. אותה אוכלוסייה אחראית לכחמישית מהכלכלה הספרדית והיא כוללת כ–15% מבעלי זכות הבחירה במדינה. כבר עכשיו יש לקטלוניה מידה רבה של אוטונומיה, אולם המשבר הכלכלי עודד את הלאומנות בחבל. האיחוד האירופי ונאט”ו הזהירו את קטלוניה שאם תחליט להיפרד מספרד, היא לא תתקבל לאף אחת משתי המסגרות הללו.

הפגנת התומכים באיחוד עם ספרד. קטלוניה מחולקת חצי חצי

הפגנת התומכים באיחוד עם ספרד. קטלוניה מחולקת חצי חצי. צילום: אי-אף-פי

אוהדי ברצלונה מניפים שלט תמיכה במשאל, שלשום צילום: רויטרס אוהדי ברצלונה מניפים שלט תמיכה במשאל, שלשום צילום: רויטרס. צילום: REUTER

http://www.haaretz.co.il/news/world/europe/1.2189478

ספרד: לא נאפשר לקטלוניה לקיים משאל עם על ריבונותה

Destacades

הסכמת המפלגות הבדלניות בחבל על נוסח המשאל ומועדו, גוררת תגובה קשה ממדריד. סקרים: הציבור הקטלוני חלוק בשאלה אם ללכת לעצמאות

  • רויטרס
  • 12.12.2013

המפלגות הבדלניות בחבל קטלוניה שבצפון מזרח ספרד הסכימו היום (חמישי) עקרונית על נוסח משאל העם על עצמאות החבל וכן על מועדו. משאל העם עתיד להתקיים ב–9 בנובמבר 2014, אולם ממשלת ספרד טוענת כי ההחלטה הזאת איננה חוקית וכי לא תאפשר למשאל להתרחש.

נשיא קטלוניה, ארתור מאס, הודיע שבמשאל יישאלו שתי שאלות: האם ברצונך שקטלוניה תהיה מדינה? ואם כן, האם ברצונך שתהיה מדינה עצמאית? לדבריו, המהלך עדיין זקוק להסכמת כל המפלגות במערכות הפוליטית הקטלאנית והדגיש כי אם מדריד תחסום את המשאל, הוא יהפוך את הבחירות האזוריות שאמורות להתקיים ב–2016 להצבעת תמיכה בעצמאות החבל. “יש עדיין זמן לקיים את המשאל על פי חוק וההליך הדמוקרטי”, אמר.

שתי המפלגות הגדולות בספרד – המפלגה העממית השמרנית שבשלטון והמפלגה הסוציאליסטית שבאופוזיציה – הבהירו זה מכבר כי הן מתנגדות למשאל העם ושהן מגנות את השיח הבדלני שמתנהל בקטלוניה. שתי המפלגות איבדו חלק גדול ממצביעיהן בחבל עם התגברות המתיחות בין קטלוניה למדריד בשנים האחרונות על רקע המשבר הכלכלי הקשה במדינה.

"אנחנו רוצים להצביע" קורא השלט שהונף באצטדיון קאמפ נואו במהלך משחק בין ברצלונה לסלטיק

“אנחנו רוצים להצביע” קורא השלט שהונף באצטדיון קאמפ נואו במהלך משחק בין ברצלונה לסלטיק. צילום: רויטרס

“משאל העם לא יקום ולא יהיה”, אמר לעיתונאים שר המשפטים הספרדי, אלברטו רואיס גאירדון, והסביר כי החוקה אינה מאפשרת את הצבעה שכזו. על פי החוקה, ממשלת ספרד היא הגוף הסטטוטורי היחיד שמחזיק בסמכות לקיים משאלי עם. ממשלות 17 המחוזות האוטונומיים לא מחזיקות באף סמכות משפטית בעניין זה. לכן, כדי לקיים את המשאל על פי החוקה הספרדית, יידרש חבל קטלוניה להשיג את הסכמת המחוקקים במדריד, דבר שנראה בלתי סביר.

נשיא קטלוניה ארתור מאס

לקטלוניה שורשים היסטוריים ותרבותיים חזקים מאוד ושפה משלה, מלבד הספרדית. החבל מבקש שתהיה בידיו יכולת החלטה רבה יותר בענייני מסים ותקציב, דרישות שהגיעו לשיא עם יישום צעדי הצנע הקשים של ממשלת ספרד במטרה לקצץ את גרעונה התקציבי. סקרים מראים כי תושבי קטלוניה אינם מאוחדים בדעתם בסוגייה ודעת הקהל מתחלקת חצי חצי בין התומכים בעצמאות ובין הדוגלים בהישארות במסגרת המדינית הספרדית.

חבל קטלוניה, שבירתו ברצלונה, היא אחד האזורים המפותחים ביותר בספרד ואוכלוסייתה מונה כ–7.5 מיליון נפש. היא אחראית לכחמישית מהכלכלה הספרדית ולכ–15% מבעלי זכות הבחירה במדינה. כבר עכשיו יש לקטלוניה מידה רבה של אוטונומיה, אולם המשבר הכלכלי עודד את הלאומנות בחבל, כמו גם בחבל הבאסקים. בספטמבר ערכו תומכי העצמאות שרשרת אנושית בקטלוניה להבעת תמיכה במהלך ההיפרדות. האיחוד האירופי ונאט”ו הזהירו את קטלוניה שאם תחליט להיפרד מספרד, היא לא תתקבל לאף אחת משתי המסגרות הללו.

הפגנת התומכים באיחוד עם ספרד. קטלוניה מחולקת חצי חצי

הפגנת התומכים באיחוד עם ספרד. קטלוניה מחולקת חצי חצי. צילום: אי-אף-פי

i24news: Espagne: le référendum sur l’indépendance de la Catalogne n’aura pas lieu

Destacades

Infographie sur le parcours de la chaîne humaine pour l'indépendance en Catalogne et comparatif d'indicateurs clés entre l'Espagne et la Catalogne  ( AFP (AFP) )

Espagne: le référendum sur l’indépendance de la Catalogne n’aura pas lieu

Un tel vote soumis par une communauté autonome n’est pas constitutionnel (ministre espagnol de la Justice)

Le ministre espagnol de la Justice, Alberto Ruiz Gallardon, a affirmé jeudi que le référendum sur l’indépendance de la Catalogne annoncé pour novembre 2014 par le gouvernement de cette région, n’aura pas lieu.

Le vote n’aura pas lieu et il n’aura pas lieu car notre constitution n’autorise aucune communauté autonome à soumettre à un vote ou à un referendum les questions touchant à la souveraineté nationale, a-t-il déclaré devant la presse à Madrid.

Les décisions affectant la souveraineté de l’Espagne nous reviennent, à tous les Espagnols, a-t-il ajouté.

Le président de Catalogne Artur Mas avait annoncé peu avant à Barcelone être parvenu à un accord avec les composantes de la majorité au Parlement de cette région du nord-est de l’Espagne pour la tenue d’un referendum le 9 novembre 2014 sur la création d’une Etat catalan indépendant.

Voulez-vous que la Catalogne soit un Etat ? Oui ou non ? sera la première question. Et si la réponse est oui, Voulez-vous que cet Etat soit indépendant sera la deuxième, a précisé Artur Mas, alors que la région est en proie à une forte poussée indépendantiste.

En allusion à la farouche opposition à l’organisation de ce referendum affichée depuis des mois par Madrid, Artur Mas a ajouté, lors d’une conférence de presse, qu’il espérait que l’Etat espagnol réponde à cette volonté.

Ces prochains mois, nous espérons que la réponse de l’Etat permette, comme cela arrive dans d’autres endroits de l’Union européenne, que le peuple de Catalogne puisse exprimer son opinion devant les urnes et puisse décider librement de son avenir, a lancé Artur Mas en direction du gouvernement conservateur de Mariano Rajoy.

Le gouvernement central conservateur a affirmé à plusieurs reprises qu’il s’opposerait par tous les moyens légaux à tout référendum sur une éventuelle indépendance de la Catalogne.

http://www.i24news.tv/fr/actu/international/europe/131212-espagne-le-referendum-sur-l-independance-de-la-catalogne-n-aura-pas-lieu

i24news: Catalonia sets date for independence poll

Destacades

Madrid has branded such a referendum illegal and refuses to countenance the break-up of Spain

Catalonia's regional president Artur Mas speaks during a press conference in Barcelona, on December 12, 2014 ( AFP )

Leaders in debt-laden Catalonia vowed Thursday to let their region vote on November 9 next year on breaking away from Spain, but the national government immediately vowed to block their independence bid.

Catalan political parties agreed on the date for a poll that would offer a choice of redrawing the map of Spain by creating a new, independent state between Spain and France, setting them on a collision course with the Spanish government.

Led by Catalonia regional president Artur Mas’s governing CiU alliance, the parties agreed to put two questions to voters:

– “Do you think that Catalonia should be a State, yes or no?”

– “If yes, do you want that State to be independent, yes or no?”

“We have an agreement in principle to hold the consultation next year” on November 9, Mas told a news conference.

A young boy holding a Catalan flag smiles during a pro-independence rally in Barcelona, on September 11, 2013 ( Quique Garcia (AFP) )

Madrid has branded such a referendum illegal and refuses to countenance the break-up of Spain.

“The poll will not be held,” Justice Minister Alberto Ruiz-Gallardon told reporters minutes after Mas’s announcement.

“Our constitution does not authorise any region to hold a consultation or referendum on questions that affect national sovereignty and concern all of us Spaniards.”

Proud of their Catalan language and culture, but suffering in an economic crisis, many of the 7.5 million people in Catalonia say they feel short-changed by the central government which redistributes their taxes.

Mas said he believed the poll could be held, despite the strident opposition by Prime Minister Mariano Rajoy’s conservative government.

“There will be time for the Spanish state to negotiate with the Catalan institutions over how to hold this consultation in accordance with existing legal norms,” he said.

Demonstrators wave Catalan flags as they call for independence from Spain, during a rally outside the Pedralbes Palace in Barcelona, on October 23, 2013 ( Josep Lago (AFP/File) )

Catalonia was there at the symbolic birth of Spain when Queen Isabella of Castile and King Ferdinand of Aragon, a region that included Catalonia, married in 1469.

Now Catalonia accounts for one-fifth of its total output and an even greater share of its exports.

Despite long being considered an engine of Spain’s economy, Catalonia has suffered, like the rest of Spain, from five years of on-off recession that have thrown millions of people out of work.

In the crisis, Mas has pushed for Catalonia to get greater powers to raise and spend its own taxes. Rajoy’s resistance to that has fuelled the push for independence.

A recent poll by the Catalonia Center for Opinion Studies showed that those favouring greater autonomy or outright independence far outweighed those who wanted to stick with Spain.

On September 11, Catalonia’s national day, hundreds of thousands of Catalans massed in a vast human chain stretching across the region to demand independence.

Catalans against independence during a demonstration in Barcelona on December 6, 2013 ( Josep Lago (AFP/File) )

The national day recalls the conquest of Barcelona by Spanish king Philip V’s forces in 1714.

Spain’s regions gained a large degree of autonomy, including responsibility for health and education, after the 1975 death of General Francisco Franco, who had centralised power in Madrid.

Some of the parties in Catalonia’s parliament oppose independence but Mas said Thursday’s agreement had the backing of a majority.

Mas said he hoped that “the people of Catalonia can express their opinion in the polls and freely decide their future, as is happening elsewhere in the European Union”.

An anti-independentist Catalan wearing glasses and an umbrella hat bearing colours of the Spanish flag takes part in a demonstration for the unity of Spain at Catalunya square in Barcelona on October 12, 2013 ( Josep Lago (AFP) )

Scottish leaders have called a referendum next September on independence from Britain — a move authorised by the British government.

Rajoy said in an interview published on December 8 that Catalonia could not hold a referendum like Scotland because Spain, unlike Britain, has a written constitution that rules out such a move.

EU authorities have said Catalonia would exit the European Union if the region broke from Spain.

http://www.i24news.tv/en/news/international/europe/131212-catalonia-sets-date-for-independence-poll

El sistema fiscal de la Catalunya estat

Destacades

NÚRIA BOSCH. | Actualitzada el 25/11/2013 00:00

Núria Bosch

Recentment, el govern escocès ha fet públic un informe elaborat per un grup d’experts sobre  com hauria de ser el sistema fiscal en una Escòcia independent. L’informe es titula Principles for a modern and efficient tax system in an independent Scotland . En el grup d’experts hi ha dos premis Nobel d’economia: Sir James Mirrlees, professor emèrit de la Universitat de Cambridge i premi Nobel el 1996, i el professor Joseph Stiglitz de la Universitat de Colúmbia i premi Nobel el 2001.

De la lectura d’aquest informe se’n poden treure moltes lliçons de com hauria de ser un siste  ma fiscal en l’actualitat i per a un país modern i desenvolupat. Per tant, és de gran utilitat per dissenyar el sistema fiscal d’una futura Catalunya independent.

En primer lloc i d’acord amb l’informe esmentat, en aquest disseny hauríem de tenir en compte els objectius a assolir pel sistema fiscal català, ja que els seus recursos han de permetre finançar els serveis públics a un nivell adequat i de qualitat. Un primer objectiu és el de l’equitat i la redistribució de la renda. En aquest sentit, és molt important que la imposició estigui vinculada al sistema de benestar social. Aquest vincle ha de permetre subministrar una xarxa de seguretat a les persones de renda baixa i proveir assistència temporal en cas d’un esdeveniment imprevist, mitjançant una àmplia  redistribució de recursos. La imposició sobre la renda de les persones físiques té un paper primordial en l’assoliment d’aquest objectiu.

Un segon objectiu és el de l’eficiència, de la qual depèn el foment del creixement econ  òmic i la competitivitat. En el disseny del sistema fiscal s’hauria de tenir en compte l’estructura productiva de Catalunya. Segons quin sigui el disseny, es pot donar suport a la política industrial, de manera que la fiscalitat tracti favorablement sectors específics que e  s consideri que han de créixer i millorar la seva competitivitat.

Altres objectius del disseny del futur sistema fiscal són l’estabilització macroeconòmica -ja que un sistema fiscal és un estabilitzador automàtic- i l’ajut a corregir certes conductes que poden ser nocives per a la salut, per exemple, mitjançant la imposició sobre el tabac i l’alcohol.

En segon lloc, el nou sistema fiscal s’hauria de sostenir sobre un conjunt de principis. Cal esmentar els següents: simplicitat, neutralitat, estabilitat i flexibilitat. La simplicitat ha de comportar que els impostos siguin fàcils d’entendre i de complimentar pels con  tribuents. Aquest principi també millora la transparència i la rendició de comptes. Així mateix, un sistema fiscal es considera neutral quan minimitza els efectes negatius que els impostos poden tenir sobre el funcionament de l’economia, és a dir, que no desincentivi l’estalvi, la inversió, o en general l’assignació de recursos.

El principi de l’estabilitat ha d’aconseguir predictibilitat i certesa. Això té a veure amb el fet que els ingressos fiscals siguin estables en la mesura del possible i, per tant, fàcils de predir. Alhora, vol dir que la normativa fiscal sigui estable, de manera que els contri  buents puguin gaudir de seguretat jurídica quan planifiquin les seves inversions. Finalment, el sistema fiscal hauria de ser flexible per adaptar-se als canvis d’un món globalitzat.

En tercer lloc, cal preguntar-se què hauria de gravar el sistema fiscal i com. Hi ha tres grans fonts de recursos impositius: la renda, la riquesa i el consum. Una Catalunya indep  endent hauria de reformar profundament els impostos que actualment graven aquestes fonts. Per exemple, pel que fa a la imposició sobre la renda personal, s’hauria d’est  ablir un impost progressiu de base ampla, l’estructura de la qual no comporti tractaments de privilegi com passa ara en l’actual IRPF amb la imposició per mòduls. Així mateix, el gravamen de la renda de societats podria ser més baix que l’actual per atreure la inversió internacional. En relació a la imposició sobre la riquesa, materialitzada per l’impost sobre el patrimoni i l’impost sobre successions i donacions, cal dir que la tendència internacional és eliminar el primer, ja que és de gestió complicada i no aporta gaire progressivitat. Finalment, l’exponent més representatiu de la imposició sobre el consum és l’IVA, que en una Catalunya independent hauria de teni  r menys exempcions, tipus reduïts i règims especials que l’actual, la qual cosa tindria un important efecte recaptatori que es podria utilitzar per rebaixar el seu tipus o el d’altres impostos.

En conclusió, la construcció d’un estat propi és una oportunitat única per dissenyar un sistema fiscal modern i eficient i per aplicar polítiques fiscals que s’adaptin a l’estructura econòmica i productiva de Catalunya.

Mas: “Això acabarà bé si hi ha un gruix de gent que hi creu i resisteix el desgast”

Destacades

El cap de l’executiu creu, just quan fa un any del 25-N, que el camí cap a l’estat propi “s’està fent a bon ritme”

FERRAN CASAS. Enviat especial a Nova Delhi (Índia) | Actualitzada el 25/11/2013 07:57

https://i0.wp.com/images.ara.cat/politica/Mas-trobada-empreses-sector-lautomobil_ARAIMA20131125_0091_37.jpgMissatge d’optimisme però també d’apel·lació a la responsabilitat i a un cert grau de sacrifici. És el missatge que, just un any després de les eleccions que el van reelegir president amb un resultat pitjor de l’esperat però amb l’encàrrec explícit de celebrar una consulta independentista, ha llençat avui Artur Mas. Des de l’Índia, on és de viatge oficial i on ha participat en una trobada entre empreses catalanes i del país asiàtic del sector de l’automoció, el president ha convidat a l’optimisme i, contra el que va dir Josep A. Duran i Lleida, líder d’Unió i secretari general de CiU, fa una setmana ha afirmat que el procés cap a l’estat propi “acabarà bé”.

“El camí s’està fent i s’està fent a bon ritme tot i que no és bufar i fer ampolles i té una gran complexitat. No hem de defallir”, ha demanat Mas. El president s’ha mostrat segur que “acabarà bé si es manté un gruix de gent que hi creu i resisteix en el temps al desgast”. Només amb aquesta premissa, i no pensant que “només sortint al carrer ja està guanyat”, es podrà “votar sobre el futur del país”.

El president, que també ha afirmat que la recuperació econòmica i una millora del finançament autonòmic són claus i imprescindibles per poder “revertir” les retallades socials, ha insistit en situar-se en un paper arbitral en el debat de la pregunta de la consulta, que s’ha de pactar en les properes setmanes. “Si estirem tots la corda es trencarà”, ha avisat apel·lant a la flexibilitat dels partits i entitats com l’ANC.

http://www.ara.cat/politica/MAS-25-N-ANIVERSARI-INDEPENDENCIA-PROCES-DURAN_0_1036096505.html

La internacionalització de la UVic

Destacades

El rector Jordi Montaña amb el rector David Faraggi de la Universitat de Haifa

El rector Jordi Montaña amb el rector David Faraggi de la Universitat de Haifa

Dels dies 9 al 14 de novembre, el director de l’Escola Politècnica Superior, Jordi Villà, i jo mateix vam ser a Israel juntament amb una delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya encapçalada pel president Artur Mas. El nostre programa coincidia en part amb el programa del CERCA i, a part, teníem a l’agenda altres visites. En termes generals va anar bé el contacte amb els responsables dels diferents centres de recerca, el fet que coneguessin de primera mà la UVic, i també els moments de conversa amb el conseller Mas-Colell, el secretari d’universitats i recerca, Antoni Castellà, el director general d’universitats, Lluis Jofre, i el director de recerca, Josep M. Martorell, tot i que ens coneixen prou bé. De totes maneres, l’objectiu del viatge no era aquest, sinó conèixer bé les universitats i el sistema de recerca i de transferència de coneixement del país.
Israel és un país de dimensions similars a Catalunya pel que fa a població, PIB, universitats i producció científica. La gran diferència rau en el fet que aquesta producció científica, des dels anys 90, l’han sabuda transformar en innovació, de forma que el 25% del seu PIB el produeixen empreses que tenen menys de 20 anys. D’aquí el sobrenom que de vegades se li posa de “start-up nation”. És evident que en aquest tema tenim molt a aprendre, i de l’estada en vam treure bones idees. Qui sap si d’aquí uns anys la UVic serà coneguda com una “start-up university”.
El viatge a Israel estava més que justificat per aquest aprenentatge. Però també el vam aprofitar per signar dos acords que poden ser potencialment importants. El primer amb la Universitat de Haifa que, tot i que de dimensions superiors a les de la nostra universitat, té facultats que poden coincidir amb àrees de coneixement de les nostres facultats: humanitats, ensenyament de les ciències, educació, benestar social i estudis de la salud, especialment en l’àmbit de l’envelliment. Té, a més, la Graduate School of Management i Formació Contínua. Més enllà de l’objectiu de qualitat acadèmica, la Universitat de Haifa té com a objectiu fonamental, i  així consta en els seus estatuts, d’oferir les mateixes oportunitats d’educació a tots els sectors de la societat i, en particular, promoure la comprensió mútua i la cooperació entre les comunitats jueva i àrab, dintre i fora del campus.
El segon acord es va signar amb l’Hospital de Rambam (Rambam Health Care Campus, que porta el nom del filòsof cordovès Maimònides). Es tracta d’un acord que, juntament amb la col·laboració amb la Facultat de Medicina del Technion (Technion’s Rappaport Faculty of Medicine), ens pot facilitar una doble titulació en el projecte de la futura Facultat de Medicina, així com intercanvis d’estudiants.
Aquest no és l’únic país on treballem la internacionalització de la UVic. La mateixa setmana aprofitàvem un viatge del Dr. Xavier Gómez Batiste a Argentina per tenir contactes amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Buenos Aires; ahir rebíem la visita del rector de la Universidad de San Isidro (Buenos Aires); teníem l’equip de projectes del Campus Internacional a Beijing i a Corea del Sud per explorar col·laboracions amb universitats tant pel que fa a l’àmbit de la formació com al de la recerca; i aquesta setmana estem en una fira universitària de postgraus a Colòmbia. Fa un mes vam treballar amb una missió de la Universitat de Curitiba, a Paraná, Brasil, i tenim força avançada la possibilitat d’establir-hi dobles graus en les àrees de Comunicació i Enginyeria, i igualment a Finlàndia en l’àrea d’Empresa. Des de les facultats durant aquest mes de novembre s’han dut a terme, entre altres activitats, reunions a Brussel·les, una estada de formació tècnica a Alemanya i estades amb estudiants a Itàlia. Aquesta setmana també tenim una visita de seguiment a una universitat alemanya i a principis de desembre, en el marc de la tercera edició de les International Workshop on Higher Education ens visiten experts en diferents especialitats dels Estats Units, el Regne Unit, Holanda, Corea del Sud, Uruguai i Bèlgica.
La internacionalització és un eix estratègic de la UVic i l’estem treballant tenint en compte i aprofitant les oportunitats que se’ns presenten i les que anem a buscar.
Una darrera reflexió. Fem les relacions amb universitats, centres de recerca i, sobretot, amb persones amb qui compartim objectius d’ensenyament i recerca, valors i coneixement. No fem convenis amb governs, partits ni grups religiosos. Els nostres objectius són els objectius de la Universitat.

http://mon.uvic.cat/jordi-montana/la-internacionalitzacio-de-la-uvic/

Catalunya i el model israelià (1)

Destacades

MIQUEL PUIG | | 22/11/2013 00:00

“Volem que Israel sigui el nostre soci per construir una economia basada en el coneixement” (Artur Mas, 10-11-13, a l’Institut Weizmann)

És comprensible que molts americans se sentin fascinats per Israel, que poden considerar, amb raó, com una societat de frontera com la que els EUA van ser, on els individus i les famílies lluiten contra una adversitat col·lectiva, on portar armes està justificat, on l’individualisme (com el del maverick del Far West) es considera modèlic, on l’exèrcit es reconeix necessari però es voldria milícia i on la societat està enfortida per un destí nacional que seria alhora alliberador per als seus membres i civilitzador per a un entorn necessitat de redempció. És raonable, doncs, que vegin en l’èxit de l’economia israeliana i en el seu caràcter tecnològic el premi a aquelles virtuts. Perquè només Israel supera els EUA en inversió per càpita per part d’empreses de capital risc, només Israel supera els EUA en creació de noves empreses basades en la tecnologia ( start-up ) i Israel supera qualsevol altre país del món en inversió en R+D.
Tanmateix, Israel és també un model social oposat al que propugnen molts -sovint els mateixos- americans: el d’un estat minúscul que interfereixi el mínim possible en els individus i en l’economia. En primer lloc, perquè l’estat israelià exigeix a gairebé tothom que serveixi en l’exèrcit dos o tres anys sencers seguits d’una participació transitòria al llarg d’una vintena més d’anys. En segon lloc, perquè l’ ecosistema de ciència i tecnologia, que és l’admiració de mig món i que ha transformat la seva economia, va ser construït sota el lideratge de l’estat i amb la seva activa participació. Potser enlloc com a Israel es pot veure amb més claredat una economia capitalista, moderna i productiva, modelada des de l’estat.
L’economia israeliana es basa en la innovació tecnològica, i aquesta es fonamenta en una ciència elaborada en un conjunt de vuit universitats i diversos centres de recerca públics. La creació i potenciació d’aquestes institucions ha estat una de les prioritats polítiques ja des de molt abans de l’existència del mateix Estat d’Israel: Technion, la universitat tècnica, va ser inaugurada el 1924, la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1925 i l’Institut Weizmann el 1934. Quan a mitjans dels 80 l’estat va decidir transformar l’economia potenciant l’empresa privada de base tecnològica, va crear els mecanismes que fessin de pont entre la ciència i el mercat: com que el capital risc internacional no estava interessat en Israel, va crear una desena d’empreses d’aquesta naturalesa amb capital repartit entre l’estat i empreses de capital risc estrangeres. Va estimular la creació d’empreses privades especialitzades en el desenvolupament dels productes de la recerca (incubadores ) finançant a risc fins al 85% dels costos de cada projecte durant els primers tres anys. També va regular amb claredat el repartiment dels recursos que obtinguessin les universitats públiques de la comercialització de les seves invencions, amb un 40% directament a la butxaca del professor universitari; no és un mecanisme que hagi fet gaires milionaris, però n’ha fet prou (5 dels actuals 1.000 professors de la Universitat de Jerusalem) per constituir un model probable. Finalment, l’estat ha respectat la llibertat dels professors universitaris per orientar la seva recerca, però l’ha influïda triant en quins camps finançar la infra- estructura (a favor de les ciències naturals) i instrumentant el finançament dels projectes de recerca de manera competitiva.
El model de ciència català no és gaire diferent de l’israelià (de fet, hi està molt inspirat) i tampoc no són gaire diferents els seus resultats. A Catalunya, com a Israel, un professor universitari sap que, faci el que faci, cobrarà a final de mes, però també que si orienta la seva recerca en determinades direccions i és capaç de proposar projectes atractius per a les agències públiques (catalanes, espanyoles i europees) podrà construir grups de recerca potents i accedir a infraestructura costosa. Catalunya, com Israel, compta amb una població que ve a ser un 0,1% de la població mundial, i, com Israel, té una producció científica que ve a representar un 1% de la mundial: entre una tercera part i la meitat de la producció científica espanyola és realitzada a Catalunya. És des d’aquest punt de partida que té sentit que Catalunya, que necessita desesperadament un canvi de model productiu, es plantegi què pot aprendre d’Israel a l’hora de construir, sobre aquesta base científica, una economia capaç de crear riquesa i llocs de treball qualificats.

http://m.ara.cat/premium/opinio/Catalunya-model-israelia_0_1034296590.html#.Uo500XgazCR

“Súmate” dispara les alarmes de l’unionisme

Destacades

El digital dels que votaran Sí. Divendres, 22 de novembre de 2013 07:01 h

L’entitat guanya terreny i adeptes en barris i ciutats on fins ara el sobiranisme tenia escassa presència, llocs considerats per Ciutadans, PPC i PSC els seu “vedat” sota control
En un més i mig de vida “Súmate” camina a bon ritme, tant que l’entitat formada per catalans de llengua i cultura espanyola que no volen renunciar al seu futur en una Catalunya independent, ha posat en guàrdia i ha excitat l’unionisme que busca qualssevol excusa per desacreditar-la. Els descol·loca que els membres de “Súmate” inclogui votants del PSC i del PP, sindicalistes, seguidors del Barça i del Madrid, que junts volen construir un nou país i que han sumat al seu projecte persones vinculades al sobiranisme civil i polític, cosa que expliquen públicament i amb orgull, i que la caverna utilitza manipulant amb informacions falses i mitges veritats per tal de posar en evidència la feina de “Súmate”.

No suporten que un grapat de persones no polititzades aconsegueixin guanyar adeptes en un terreny que creien sota control

Ciutadans, PSC i PPC veuen amb impotència i preocupació l’èxit de “Súmate, no paeixen que l’entitat vagi agafant musculatura amb l’única força i voluntat de les persones que aglutinen, mentre ells, que disposen dels grans aparadors mediàtics espanyols perden adeptes en els llocs que consideren els seus feus.

El pensament assimilacionista espanyol troba un mur de contenció en el sentit comú de la gent

Com explica el blogaire Josep Maria Loste “Massa vegades l’unionisme uniformitzador espanyolista utilitza els castellanoparlants de casa nostra per atacar Catalunya, i el que és pitjor, per fer un joc brut neolerrouxista que vol posar en perill la cohesió social del nostre poble . Però no se’n sortiran, perquè aquest pensament assimilacionista espanyol troba un mur de contenció en el sentit comú de la gent que viu a Catalunya, parli la llengua que parli.”

http://www.directe.cat/noticia/324960/sumate-dispara-les-alarmes-de-lunionisme

El parlament demanarà a l’estat de poder convocar un ‘referèndum consultiu’

Destacades


S’ha filtrat l’esborrany de la moció que negocien CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP

Televisió de Catalunya ha tingut accés a l’esborrany de la declaració (pdf) que negocien CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP per demanar a l’estat la competència per a convocar referèndums. En l’esborrany es demana que ‘es delegui a la Generalitat de Catalunya la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans i catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, a partir dels termes que s’acordin amb el govern de l’estat’.
També indica que ‘la consulta s’ha de convocar i celebrar abans que finalitzi l’any 2014, sense que coincideixi amb períodes electorals, ni amb una data d’alt contingut simbolico-polític’. Exposa que ‘la convocatòria de la consulta la farà el govern de la Generalitat’. I afegeix que ‘el procediment per realitzar la consulta i les seves garanties seran el que determina la legislació reguladora dels processos referendaris i electorals, i, si s’escau, en el decret del govern de la Generalitat que convoqui la consulta’.
Aquests punts de la moció van precedits de sis punts justificatius de la petició de la transferència de la competència sobre referèndums mitjançant l’article 150.2 de la constitució.
En el primer punt diu que ‘el poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de potenciar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats dels ciutadans i ciutadanes i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva’.
I afegeix que ‘en els darrers anys la majoria de forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació profunda del marc polític i jurídic de Catalunya, la més important de les quals va la reforma de l’Estatut impulsada pel Parlament l’any 2005. Però aquest procés no va reeixir a causa de les dificultats posades des d’institucions estatals i, molt especialment, a causa de la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que va barrar el pas a l’evolució del marc polític i jurídic de Catalunya en els termes establerts a l’Estatut de 2006, aprovat per les Corts Generals i referendat pel poble de Catalunya’.
I considera que ‘les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 i de l’11 de setembre de 2012 van ser una expressió clara del rebuig de Catalunya al menysteniment de les decisions de les seves institucions i de la seva ciutadania i van obrir una nova dimensió de les aspiracions nacionals’.
En el segon punt s’exposa: ‘En els darrers anys s’ha configurat a Catalunya una voluntat clara i inequívoca de la ciutadania, de les forces polítiques majoritàries i de les institucions de la Generalitat, de celebrar una consulta sobre el futur polític de Catalunya. […] La convocatòria d’una consulta s’ha de considerar com un escenari normal i plenament homologable als països amb tradició i naturalesa democràtica, com és el cas del Canadà (Quebec) o Gran Bretanya (Escòcia), que, davant de demandes formulades per una comunitat nacional vinculada a un territori clarament delimitat políticament i administrativament, consideren que la millor forma d’expressió d’aquesta voluntat col·lectiva s’ha de constatar a partir d’una consulta referendària.’
I el tercer punt és argumentat així: ‘La convocatòria i realització d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya pot tenir encaix en la constitució, en la mesura que aquesta no exclou la possibilitat d’un referèndum consultiu en l’àmbit d’una comunitat autònoma ni estableix límits quant al seu contingut. […] L’expressió del dret a decidir mitjançant un referèndum consultiu no pot considerar-se tampoc, en si mateixa, incompatible amb el marc constitucional i legal. La naturalesa consultiva del referèndum ha de permetre la seva aplicació en el cas concret del dret a decidir, entenent que constitueix la fórmula més idònia per iniciar un procés democràtic i no per definir en si mateix una realitat jurídica que dependrà de la negociació política posterior i de la implementació dels resultats del referèndum d’acord amb el principi de legalitat i sense excloure, naturalment, els processos de reforma constitucional.’
El quart punt recorda que ‘l’article 150.2 CE preveu que l’estat pugui transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació. L’autorització de la convocatòria de referèndums es configura tècnicament com una competència estatal (article 149.1.32 CE) i, per tant, com una facultat transferible o delegable sobre la base de l’article 150.2 CE’.
El cinquè punt diu: ‘El principi democràtic, en el qual es fonamenta el nostre sistema polític, ha de permetre que es pugui expressar la voluntat del poble de Catalunya en un moment en què socialment i institucionalment es produeix una demanda majoritària i inequívoca en aquest sentit, demanda que té com a subjecte polític de referència un poble que té la condició innegable de comunitat nacional, en el benentès que un resultat favorable a la consulta ha de tenir com a conseqüència, per exigència del mateix principi democràtic, que la voluntat expressada a les urnes obligui a un determinat capteniment polític de l’estat i de la Generalitat, a saber, el de negociar de forma lleial i sense dilacions el procés a seguir per tal de convertir en realitat jurídica aquella voluntat.’
I el sisè i últim punt explica que ‘amb aquesta iniciativa, el Parlament de Catalunya vol impulsar l’aplicació d’una via constitucional i legítima per poder realitzar la consulta que en aquests moments demana la gran majoria de ciutadans de Catalunya i ho fa de la manera que entén més adequada i ponderant tots els interessos que es veuen afectats per un procés d’aquesta naturalesa’.

http://m.vilaweb.cat/noticia/4157658/20131121/parlament-demanara-lestat-poder-convocar-referendum-consultiu.html

La llei de Consultes, imminent

Destacades

l relator Josep Rull i la diputada Gemma Calvet i el lletrat major del Parlament, en un debat de la ponència. Foto: Aleix Moldes

Un dels instruments claus per poder celebrar la consulta sobiranista amb plena legalitat és tenir un instrument legal més per celebrar-la, un dels cinc amb què treballa el Govern, i aquest és a punt de sortir de fàbrica. Així ho han confirmat a Nació Digital fonts dels partits que participen de la ponència de la “Proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana” i que són favorables al dret a decidir. De fet, un dinar aquest dijous o divendres entre els ponents de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP tancarà els darrers serrells, dos de menors, per poder tancar en un màxim de dues sessions la ponència i enllestir l’articulat.

De fet, fa tres setmanes la ponència  anava lenta i encara es trobava analitzant l’article primer dels 29, més disposicions transitòries i les dues disposicions finals. Però un canvi en el sistema de relat del text i de negociació d’esmenes, sovint paranys, ha ajudat a avançar feina i enllestir abans de dues sessions el text.

Superat el debat sobre els formats de participació ciutadana i delegant les discussions específiques dels censos electorals possibles -deixant a un decret per a cada consulta- la maquinària ha rutllat amb més agilitat. Ara bé, si abans del 15 de desembre el text estarà enllestit per passar a plenari, els grups partidaris al dret a decidir asseguren que tant PPC -encara a la ponència- com Ciutadans –que ja la va abandonar per considerar-la secessionista– que la recorreran al Consell de Garanties Estatutàries, i per tant, fins al febrer no podrà entrar a l’hemicicle de la cambra.

Així mateix, amb el nou gir del PSC apartant-se del suport al dret a decidir, el bloc consultista format per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, ja ni confien amb el vot favorable del PSC. De fet, ja se sentien satisfets amb l’abstenció dels homes de Pere Navarro, però a la vista de les circumstàncies actuals, donant el PSC gairebé per perdut tot i que la part que regula la participació ciutadana de la llei incorpora moltes de les aportacions del socialista Ferran Pedret, diputat ponent de la llei.

http://www.naciodigital.cat/mobil/amplia/61874

ANC Israel and the visit to Israel of the President of Catalonia, MH Artur Mas

Destacades

Two years ago, a delegation of Catalan entrepreneurs, FEMCat,  arrived to Israel, in a studies and prospection travel, as they did before  to several other countries. They contacted the Spanish Embassy with a simple request: they wanted to meet the Catalan colony here in Israel. The Embassy  told them that there was not  a  Catalan colony in Israel, so they met  with thMordechai ben Abire alumni of two of the best business schools in Barcelona, ESADE and IESE. I attended the reception as  ESADE alumna and  learnt about the answer of the Embassy. For several years each of us were  told the same: there were no Catalans in Israel. Nevertheless, reality is stronger than deception and we succeeded to know about some Catalans. Each of us  knew a few of them. This sad anecdote was repeated each time that a Catalan personality arrived to Israel. We decided to end it.

Last summer, some Catalans living in Israel began to think about  building a chapter of the Catalan Assembly here in Israel. The mechanisms were not ready and the inscription as members of the Assembly had some formal difficulties. At  the end of August we decided that we wanted to be part of the Via Catalana abroad (Catalan Way). We made lots of phone calls, asking our friends to join us on a very short notice, so we could support the process of Independence of Catalonia from Israel. On September first, we met and did some pictures, some short videos and sang Els Segadors and the Hatikvah, the Catalan and the Israeli anthems besides the walls of the Old City of Jerusalem. Some of us traveled 300 km for these few pictures, determined  to show our support to the independence of Catalonia

Catalans in Israel have two very small countries. Two countries that are rising from hardships and defeats.  Two countries that we love and cherish, Catalonia and Israel.

Llegiu mes a :  http://catalanassembly.org/2013/11/20/anc-israel-and-the-visit-to-israel-of-the-president-of-catalonia-mh-artur-mas/

El veto de la minoria

Destacades

CARLES BOIX | | 19/11/2013 00:00

Tothom sap que la tercera via no existeix. Probablement no ha existit mai. L’aventura del segon Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional només van servir per certificar la seva inexistència. Tothom sap també que, durant les setmanes que queden fins a pactar la data i la pregunta de la consulta, la tercera via no es materialitzarà de cap de les maneres. Per molt que ho desitgin, somiïn, imaginin o intentin els periodistes moderats d’aquest país.
Sense tercera via creïble, lògicament la pregunta no pot ser ternària . Haurà de ser binària , de sí o no. I és aquí, a l’hora de concretar-ne el contingut, que es dibuixen dues grans tendències oposades. La primera demana fer, d’acord amb la pràctica internacional, una pregunta clara que inclogui la paraula independència . Al darrere hi ha la CUP, ERC i la majoria de CDC (que, per disciplina de partit, acabarà sent tot CDC): 60 diputats al Parlament de Catalunya.
La segona gran tendència encabeix els que volen evitar la paraula independència . El que no és gaire evident és què hi volen posar al seu lloc. El seu grau d’inconcreció és, ara per ara, notori -potser perquè inclou una bona part dels terceristes orfes de tercera via-. Els més agosarats parlen d’estat lliure o d’estat sobirà. Els més moderats prefereixen la idea d’estat propi, que és un concepte més aviat eteri, vaporós i una mica risible: qui hi voti en contra, estarà votant a favor de l’estat impropi ?
Sigui quina sigui la formulació que facin servir, el que és cert és que els partidaris de la segona tendència són fonamentals per tenir la majoria al Parlament necessària per acordar els termes de la consulta. Tenen, o semblen tenir, poder de veto. Són, sobretot, els 14 parlamentaris d’UDC i, potser, tot i que en un estat de gran fluïdesa, els 13 d’ICV.
Davant d’aquesta minoria democristiana (no entro ara en el cas d’ICV), probablement amb el suport d’alguns prohoms convergents, la temptació és pactar una pregunta que els pugui incloure -d’aquí l’expressió pregunta inclusiva – i que acabi sent, en definitiva, poc clara. Aquest tipus de pregunta planteja dos problemes. El primer és l’oposició d’ERC, un partit necessari per governar, i de l’ANC, que algú fa poc em descrivia com el “batec organitzat del poble”. El segon problema és que planteja un dilema de més fondària política. El propòsit de la pregunta inclusiva és evidentment dur tots els partits pro consulta a un acord final -sota el càlcul que, com que la consulta no es podrà realitzar, almenys s’haurà pogut preservar la unitat del catalanisme, s’haurà fet visible la rigidesa del govern espanyol i s’haurà legitimat el següent pas polític-. El problema, però, és que si la consulta s’acaba celebrant, la gestió de la resposta a una pregunta ambigua serà complicadíssima. I si la consulta no es fa i cal convocar unes eleccions plebiscitàries , tampoc se sabrà exactament què significarà la victòria d’aquells que van redactar una pregunta ambigua.
Si pactar una pregunta inclusiva i ambigua genera tants problemes, per què la defensa UDC? La resposta és que Unió és un partit esquizofrènic. En l’àmbit local, on els seus centenars de regidors viuen en contacte directe amb els ciutadans, el partit és independentista. A escala nacional, en canvi, UDC és un partit completament protegit de la brega electoral pel paraigua convergent i controlat pel Sr. Duran a través del sistema de llistes tancades i de la seva funció d’agència de col·locació a la Generalitat. Això el fa viure d’esquena a la majoria social del país, cultivant un paradigma polític mort i administrant una colla de rendes i favors purament personals. Un destí lamentable per al partit hereu de Carrasco i Formiguera.
Segons una enquesta publicada a El País fa un parell de setmanes, si CDC i UDC anessin separades a les eleccions, Unió només recolliria un 10% dels vots de la coalició. Amb la tendència a la baixa de CiU, això es traduiria, com a molt, en tres o quatre escons. UDC es convertiria en un partit irrellevant, incapaç d’obtenir més de mitja conselleria al govern. Ara bé, si això és així, si Unió com a partit nacional no té suport propi a Catalunya (com confessen en privat molts dels seus regidors, desesperats per les ambigüitats de la direcció central, i la part més viva del consell nacional), cal concloure que Unió (i sobretot el seu líder) no té cap poder de veto real sobre els termes de la consulta.
La seva amenaça de bloquejar una pregunta clara és un bluf. Trencar CiU i destruir el procés polític actual equivaldria a oferir als seus militants un futur sense cap mena de substància. Davant d’aquest fet, ¿no és hora de destapar-ho a la llum pública? ¿No és hora d’ajudar, des de la coalició, a tota la gent de bona voluntat d’Unió a coordinar-se perquè ells mateixos puguin forçar un canvi de direcció que permeti fer avançar tot el país cap a una pregunta clara i una consulta real?

http://m.ara.cat/premium/opinio/veto-minoria_0_1032496753.html

Mas viatja a l’Índia per exportar indústria farmacèutica i turisme

Destacades

Santamaría irrita la Generalitat al criticar la seva falta d’«austeritat»

Dissabte, 16 de novembre del 2013

FIDEL MASREAL
BARCELONATecnologies de la informació, indústria de l’automòbil, turisme i indústria farmacèutica vinculada a la biotecnologia. Aquests són els sectors econòmics catalans que el president de la Generalitat, Artur Mas, intentarà exportar en el seu primer viatge institucional a l’Índia.

El viatge, que s’iniciarà el dia 24, inclou entrevistes amb tres ministres (no amb el primer ministre, de moment) i hi participaran unes 40 firmes catalanes. Serà una missió de sis dies en què, si no hi ha canvis d’última hora a l’agenda, no hi haurà temps per visitar cap de les múltiples iniciatives de cooperació al desenvolupament impulsades des de Catalunya i que són víctimes d’una altra severa retallada en els comptes del 2014.

El viatge segueix l’estela del d’Israel i se centra a fomentar la internacionalització de l’economia catalana i l’atracció d’inversions. Entre les trobades previstes, destaquen actes amb la cambra de comerç a Delhi i Bombai, un acte de foment del turisme a la capital índia, la presentació de Barcelona com a capital mundial de la telefonia mòbil i la reunió amb empreses de sectors com el de l’automòbil, el farmacèutic i també la companyia aèria Jet Airways. Aconseguir enllaços entre Barcelona i l’Índia és absolutament clau per a la indústria turística catalana. També serà decisiu el viatge al Silicon Valley indi, Bangalore, on la delegació visitarà  la Interactive Technology Software and Media Association (ITSMA). El conseller d’Empresa, Felip Puig, i els responsables de Turisme i del Biocat participen en el viatge.

Dels viatges del president en va parlar la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que es va fer ressò d’una informació tergiversada d’Abc, que va apuntar que el «seguici» de Mas havia viatjat gratuïtament a Israel -no va ser així- , va retreure al president que gasti en els seus desplaçaments més que Rajoy i els presidents d’altres països, informa Patricia Martín. Els representants de «qualsevol Estat fan viatges més austers», va assenyalar. En un inusual comunicat, la Generalitat  va  expressar la seva «estupefacció»pel «profund desconeixement» de Santamaría.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/mas-viatja-lindia-per-exportar-industria-farmaceutica-turisme-2842540

Mas-Colell: “Si la línia extrema perdura, Catalunya tindrà un Estat propi”

Destacades

El conseller d’Economia adverteix que “la sortida de la crisi no suavitzarà un descontentament que va començar molt abans de la crisi”

Dilluns, 18 de novembre del 2013 – 11:09h.   ROSA M. SÁNCHEZ / Madrid

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha llançat aquest dilluns un avís a navegants: “Si la línia extrema perdura, tinguin la seguretat que si no és en aquesta generació, en la següent, Catalunya tindrà un Estat propi“, ha assegurat durant un esmorzar informatiu a Madrid al qual ha assistit el secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta.

Mas-Colell, no obstant, ha volgut deixar clar que la Generalitat aposta pel diàleg amb l’Estat per resoldre les demandes catalanes. “S’han de buscar vies a través de la discussió, l’entesa i la negociació”, ha assegurat abans d’advertir que l’aposta sobiranista “no és una febre” i que no desapareixerà “per desànim o perquè la situació econòmica millori”

Segons el conseller, “la sortida de la crisi no suavitzarà un descontentament que va començar molt abans de la crisi”.

Durant la seva intervenció, Mas-Colell també ha respost al president del Govern, Mariano Rajoy, que “si no es pot jugar” amb la sobirania nacional, “no juguem”, en referència a les paraules de Rajoy durant la clausura del congrés de Noves Generacions d’aquest diumenge, però ha assegurat que el cap de l’Executiu és el “primer” que ho ha fet.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/mas-colell-linia-extrema-perdura-catalunya-tindra-estat-propi-2847930

Germà Bel: «No té sentit discutir per una competència més o menys»

Destacades

Bernat Ferrer | 13/11/2013 a les 23:59

Germà Bel, al seu despatx de la Universitat de Barcelona. Foto: Adrià Costa/Nació Digital.

Publica “Anatomia d’un desengany” sobre “l’Espanya que no va poder ser” | Sosté que la incapacitat espanyola per reconèixer els catalans impossibilita cap via que no sigui la secessió

Acostumat a analitzar aeroports i autopistes, l’economista Germà Bel (Les Cases d’Alcanar, 1963) fa ara un pas més enllà i mira d’explicar per què la planificació de les infraestructures espanyoles a l’Estat és tan deficitària, des del punt de vista català. Parla de percepcions, d’estereotips, de confiances perdudes, d’aspiracions, d’actituds, d’emocions, de llengües, d’Aristòtil i de Plató. A Anatomia d’un desengany (Destino), analitza amb un allau de dades el conflicte emocional existent entre Catalunya i Espanya, entrant a fons en la percepció negativa que els espanyols tenen de Catalunya, documentant els motius que han dut la majoria de l’opinió pública catalana a proclamar-se partidària de la independència, i explicant les raons de la manca de confiança existent entre catalans i espanyols. I conclou: “Mirar de canviar Espanya era un impossible.”

De ser diputat al Congrés espanyol pel PSC entre 2000 i 2004, ara sosté que ja no val la pena continuar intentant l’encaix, la conllevancia o l’Estat federal. I, sense adonar-se’n, dóna un allau d’arguments al lector que fins fa quatre dies encara somiava en aquest ideal, però que sense voler-ho s’ha acabat tornat independentista. I amb el cap ben alt.

– Anatomia d’un desengany és un llibre d’autoajuda per al votant socialista i convergent que havia cregut que una altra Espanya era possible?

– No. No. Amb el llibre, no intento traslladar opinions, sinó compartir una forma de mirar les coses, d’analitzar els processos i els fets que permeti entendre millor què és el que ha passat i, per tant, que permeti situar-se millor davant dels canvis, les opcions, l’acceptació o el desig de transformació. Però la idea no és compartir opinions, sinó compartir mètode, una forma de mirar les coses i analitzar la realitat.

– En el fons, els llibres que diuen si et passa A, B i C, llavors és que tens això o allò, i ho pots corregir així o aixà, són llibres d’autoajuda.

– Sí, però aquí no analitzem què t’està passant a tu individualment, sinó què està passant a la societat en què estàs inscrit. Encara que molta gent forma part d’aquesta dinàmica social, i per tant en són protagonistes en major o menor mesura.

– S’havia dit que l’independentisme era cosa d’eixelebrats, de sentimentalistes. Ara posa dades a aquests sentiments?

– Hi ha una gran confusió de terrenys. El que és qüestió de sentiments és la identitat. Sempre he entès que l’independentisme és un projecte polític, i aquest projecte polític fa vint anys estava buit. Al Parlament de Catalunya hi havia zero diputats independentistes, i al parlament d’Espanya, zero diputats catalans independentistes. Per tant, jo no he entès mai que l’independentisme fos un sentiment, sinó que era un projecte polític. Altra cosa serà quins són els factors que fan que un projecte polític tingui gruix o suport social. Però crec que no hauríem de confondre entre sentiments, ideologies i projectes polítics. I una part de no entendre bé què ens passa són aquestes confusions.

– Concretament, en quin moment analitza que l’independentisme no tenia representació parlamentària?

– Als anys noranta. Fins el moment en què que ERC es proclama un partit a favor de la independència, entrats els 2000, no conec cap diputat al Congrés ni al Parlament que fes acció política a favor de la independència. La qual cosa no vol dir no hi hagués diputats que tinguessin simpatia o preferència per la idea d’una Catalunya independent. Però això no és un projecte polític.

– Exposa tota una sèrie de factors, bona part dels quals emocionals, que condueixen a la situació actual d’eclosió independentista.

– Intento entendre què és el que ha caracteritzat l’acció política de CiU i PSC en la política de l’Estat, i per què això arriba en un determinat cul de sac. I si aquest col·lapse era inevitable o si era un problema d’incompetència tècnica dels actors. I la meva conclusió és que era un impossible. La idea, que ha estat dominant des dels 80 fins fa poc i que es podia compartir pràcticament en tot el catalanisme polític, de la necessitat que hi haguessin canvis estructurals a Espanya, passant d’un estat uninacional a un estat plurinacional, aquesta idea segurament ha col·lapsat perquè no era viable. I no era viable perquè hi ha una gran resistència a que hi hagin canvis estructurals en la forma en què ells tenen de sentir-se ben organitzats, de tenir seguretat col·lectiva i de sentir-se ordenats.

– Quan el 22 de març de 2007 a IESE va demanar la gestió descentralitzada dels aeroports, encara creia que seria possible aquesta Espanya federal i aquest canvi de mentalitat?

– No. Un estat que no és capaç de cedir el control dels aeroports per por a la pèrdua de control, i això és una cosa de l’Estatut de març del 2006, no pot fer canvis molt més profunds. Però al llibre també dic que, en aquell moment, per al que jo estava preparat emocionalment i intel·lectual era per abordar “Espanya, capital París”, perquè parlar de rails, de ciment, d’slots…, és molt més acotat.

– Si el 2007 ja no veia possible canviar Espanya, malgrat que ho demanava, l’argument que fa servir el nacionalisme espanyol de tallar qualsevol traspàs de competències més perquè el catalanisme sempre demana més, és cert.

– Durant temps, la discussió política ha estat presidida per la quantitat de competències. Però aquest no és el problema estructural, sinó que el problema és l’existència de dos projectes que, cadascun en el seu lloc, són molt majoritaris, i incompatibles, que són la voluntat d’un Estat uninacional i l’exigència de la transformació de l’Estat en sentit plurinacional. El que avui en dia no té sentit és discutir les qüestions en termes d’una competència més, perquè el que s’ha d’abordar és la contradicció nuclear. Plantejaments de dir que no es pot reformar la Constitució per posar-hi una competència més perquè mai no serà prou, és no haver entès el problema. A més, en aquest moment, no crec que ningú rellevant no hagi entès el problema, no crec que ningú es plantegi discutir si traspassem l’aeroport de Girona, per un dir, i amb això ja fem.

– Havia format part del PSC, i ara diu que ha vist que el seu projecte d’una Espanya federal no era possible, perquè l’Espanya de matriu castellana no vol ser canviada. Creu que els seus col·leques li ho haurien d’haver explicat en algun moment?

– No entenc la pregunta. Em vol dir si ens van dir mai que ens estaven prenent el pèl?

– Exacte.

– No! Per què creu que ens estaven prenent el pèl?

– És l’anàlisi que es desprèn del llibre: els socialistes catalans volien construir un Estat federal, i la contrapart, no.

– És que hi ha diferents comprensions dels conceptes. Abans dèiem que a Catalunya es confonen sentiments, ideologies i projectes polítics. Doncs a fora no tenen per què ser molt millors, no? Vull dir: perfectament podem haver intentat fer avanços, que en una dinàmica política han acabat no passant. Pensar que un altre agent polític actua independentment del seu context, és no entendre quina és la dinàmica de la política. I que les coses es mouen. Però vaja, jo no m’he sentit mai enganyat. Si la pregunta era si m’han enganyat mai, doncs no. Sóc una persona adulta i no m’he sentit mai enganyat.

– Vostè parla eminentment de dos cossos nacionals: Catalunya i Espanya…

– …de fet, vaig més enllà: crec que la identificació d’un cos nacional català és més fort a la resta d’Espanya que a la pròpia Catalunya. És impressionant quant més diferent es veu als catalans a la resta d’Espanya que no pas els catalans a si mateixos. Una de les grans sorpreses meves és veure amb quina intensitat passava això, en quina mesura es percep molt més l’existència d’un grup diferenciat a Catalunya pel que fa a la resta de nacions espanyoles, que no pas a la pròpia Catalunya.

– Per tant, el catalanisme parla ara de divorci, en tant que hi ha dues realitats que es poden divorciar. Però l’espanyolisme parla més aviat d’amputació.

– Des del punt de vista del que és la construcció nacional espanyola, Catalunya és una part del cos, no és un altre cos. I això el que fa és fer impossible un diàleg a dues bandes, perquè l’altre no existeix, tot i que existeixi. Una de les grans contradiccions que crec que Espanya té en aquests moments és que els catalans són percebuts com a diferents, tractats com a diferents, però no reconeguts institucionalment com a diferents. Però això és així. Per tant, el projecte de Vicens Vives és informulable. M’ha sorprès quant de tractat com a diferent és el grup dels catalans, i tanmateix no és reconegut institucionalment. És una de les contradiccions bàsiques que impedeixen trobar altres vies de sortida a tot això.

– Tota aquesta descripció que fa, podria arribar a merèixer el qualificatiu de “racisme”?

– No. No hi veig cap connexió. Ni una.

– Com explica que els espanyols percebin pitjor els catalans que els europeus?

– Perquè estàs obligat a conviure dins la mateixa organització. El fet que estiguis forçat per les circumstàncies a conviure amb nivells de desconfiança molt alts pot arribar a generar més sensació de diferència respecte d’una part de la pròpia organització que no pas d’altra gent que, en el fons, sapiguem com a més diferents, però amb qui no estàs forçat a conviure… Les baralles de família són les pitjors, no?

– El catalanisme diu que Catalunya i Espanya, per separat, seran molt bons veïns.

– Comparteixo la conclusió. Un dels problemes que no té solució dins l’actual organització és restaurar uns nivells raonables de confiança que ajudin a millorar les relacions entre grups. Ficar aire pel mig sí que hi ajudaria, perquè no veig la possibilitat de generar prou confiança per pensar que, coexistint dins la mateixa organització, podem restablir les relacions. Té raó Xavier Rubert de Ventós quan diu que la separació institucional seria una pas previ important per millorar les relacions. Si no tens confiança i estàs obligat a conviure dins la mateixa organització, això és potencialment destructiu per a ambdós cantons. I això és el que fa anys que passa, i ara estem en una fase de gran brot.

– Ciutadans (C’s) assegura que Espanya encara es pot reformar des de Barcelona. Què els diria?

– Tothom té dret a provar les seves vies. Al final, la solució més correcta és aquella que la majoria de gent li sembla que és la més correcta. Si algú formula una proposta de manteniment de l’statu quo, la meva opinó personal és que no em sembla adequada. No hi crec, en l’statu quo, i no puc sentir simpatia per propostes que es plantegen mantenir-lo.

– I si la proposta no és mantenir l’statu quo, sinó que és iniciar reforma federal de la Constitució?

– Si hi hagués una reforma constitucional plantejant un reconeixement de la sobirania catalana en determinats aspectes importants, seria una cosa per analitzar amb molt de detall a Catalunya, i veure quina és la proposta que genera més adhesions. Una reforma constitucional proposada des dels àmbits centrals del poder, que incorporés la noció de diferents sobiranies, és inviable, perquè trenca l’essència de l’Estat uninacional, la identificació entre Estat i nació, l’eix medul·lar de la construcció nacional espanyola. Com que crec que és inviable, no ho espero. Si es produeix, ja en parlarem.

– Com s’arriba, a aquestes organitzacions separades? S’haurà de passar per un període més o menys curt de violència?

– Això és fer prediccions, i els economistes hem après prou que ens equivoquem molt quan fem prediccions.

Foto: Adrià Costa

– Però aquí fa una certa trampa: vostè és un economista que, en aquest llibre, no parla d’economia…

– Estem al segle XXI, en una era molt global, i crec que a Catalunya hi acabarà passant el que prou gent vulgui amb prou ganes que passi. Més enllà d’aquí, no puc fer cap més predicció. Al llibre, de fet, no hi ha prediccions. Els economistes hem de ser humils a l’hora de dir què passarà.

– En fa una: que el seu fill serà el que vulgui ser. Si li deixen, no?

– No. Serà el que vulgui ser. Qui li ho ha d’impedir?

– És el debat que hi ha actualment.

– Doncs al segle XXI, hi ha debats que són vells. Serà el que vulgui ser.

http://www.naciodigital.cat/noticia/61517/germa/bel/no/sentit/discutir/competencia/menys

Israel és un bon exemple de l’economia del coneixement

Destacades

16/11/13 02:00 – catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular. Director de l’Escola de doctorat i vicerector de política científica de la ub – Enric I. Canela

Amb la recerca també s’estimula el creixement econòmic. Foto: ARXIU /ALBERT SALAMÉ.

Aquesta setmana una delegació catalana encapçalada per Artur Mas, formada per empresaris i científics, amb el conseller Andreu Mas-Colell i l’alcalde Xavier Trias, ha visitat Israel. La premsa ho ha tractat de forma generosa, més en l’aspecte polític que en l’econòmic i en el cientificotecnològic.

Cal recordar que en temes de recerca i transferència de coneixement, i de valorització dels resultats de la recerca Israel és un exemple al qual cal prestar molta atenció. Israel és un exemple en economia del coneixement.

Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca, deia que en aquests moments a Israel el 25% del PIB són noves empreses sorgides de l’àmbit científic i que cal fer una aliança amb Israel per seguir el seu camí i veure com podem aprendre d’ells per fer el mateix salt tecnològic en els propers anys.

Crec que el govern fa bé de plantejar-se aquest salt tecnològic i que, atès que Catalunya i Israel són comparables en dimensió i en alguns aspectes dels sistemes de ciència, podria ser d’interès indagar com s’ho va fer, i s’ho fa, Israel per assolir aquesta contribució de la ciència al PIB.

Al meu parer, la clau de l’èxit israelià està en el programa d’incubadores tecnològiques, creat l’any 1991, fa 22 anys, sota la direcció i amb el suport de l’Oficina del Cap Científic (OCS) del Ministeri d’Indústria, Comerç i Treball.

El principal objectiu del programa és transformar idees tecnològiques innovadores, que són massa arriscades per a les inversions privades, en empreses start-up viables, que després de la fase a la incubadora han de ser capaces de recollir fons del sector privat i operar pel seu compte. A més, el programa també pretén: 1) promoure l’activitat d’R+D a les zones perifèriques i de les minories; 2) crear oportunitats d’inversió per al sector privat, incloent-hi el capital risc; 3) transferir les tecnologies dels centres de recerca a la indústria, i 4) crear una cultura de l’emprenedoria a Israel.

Actualment a Israel hi ha 22 incubadores distribuïdes per tot el país que hostatgen uns 180 projectes empresarials en diverses etapes d’R+D, que operen en un moment determinat.

Un projecte empresarial està en una incubadora tecnològica uns dos anys i el pressupost total varia 500.000 i 800.000 dòlars, segons l’àmbit d’activitat del projecte. Quan la incubadora està en una zona perifèrica poden rebre fins a 125.000 dòlars més.

L’any 2002 es va començar un procés de privatització de les incubadores. El procés va acabar l’any 2008. Actualment cada projecte empresarial el finança en un 15% la incubadora, privada, i un 85% el govern, que assumeix la major part del risc. Els diners aportats pel govern són una subvenció que només es retornarà si el projecte té èxit.

La devolució de la subvenció més interessos es farà pagant entre el 3% -5% dels ingressos generats pels cànons. El propietari de la incubadora, que hi ha invertit el 15%, pot rebre el 50% de les accions de l’empresa creada. En el temps que el projecte és a la incubadora, el risc és del govern.

El govern israelià ha invertit uns 690 milions de dòlars entre el 1991 i el 2012, la qual cosa ha permès la creació de 1.700 empreses. Més de 1.500 han madurat i sortit de les incubadores. D’aquestes, el 60% han aconseguit atreure inversions privades. A final del 2012, el 40% de les empreses sortides de les incubadores estaven encara en funcionament. La inversió privada total acumulada en aquestes empreses és de més de 3.500 milions de dòlars. Per cada dòlar invertit pel govern israelià en el programa, les incubadores van aconseguir obtenir del sector privat entre 5 i 6 dòlars addicionals. A més, el govern va recuperar una gran part de la inversió.

PROJECTES EMPRESARIALS.

Actualment el govern aporta uns 50 milions de dòlars anuals al programa que permeten finançar els aproximadament 180 projectes empresarials vius que hi ha a les incubadores.Sense el risc pres pel govern amb les inversions inicials en aquestes iniciatives, no s’haurien creat aquestes empreses ni s’haurien fet aquestes elevades inversions privades que signifiquen la creació de 70 o 80 noves empreses cada any.

No hi ha miracles. El govern israelià va iniciar un programa d’incubadores i el va mantenir públic durant onze anys, i en va estar sis per fer la privatització. També, tot i la privatització de les incubadores, el principal promotor de la valorització és el govern. Seria massa llarg citar les empreses sorgides gràcies a aquest programa.

Més que aprendre d’ells, es pot copiar; fins ara no s’hi ha fet res. Si el govern copia bé el que hi fan a Israel i destina 40 milions d’euros cada any a un programa similar i hi ha el compromís de continuïtat, en pocs anys s’haurà fet el salt tecnològic, que deia Antoni Castellà. El govern ha anunciat desgravacions fiscals. És llençar els diners sense accions com la descrita.

Foment de la tecnologia

L’objectiu de l’Oficina del Cap Científic del govern d’Israel és ajudar al desenvolupament de la tecnologia per fomentar el creixement econòmic mitjançant la innovació tecnològica i l’emprenedoria, i aprofitar el potencial científic d’Israel en la millora de la base de coneixements de la indústria, tot fomentant la col·laboració en R+D tant en l’àmbit nacional com internacional.

 

http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/-/693602-israel-es-un-bon-exemple-de-leconomia-del-coneixement.html

Conjura per exportar el model d”start-ups’ israelià

Destacades

El Govern s’emmiralla en l’estat hebreu però caldrà molta més implicació pública

FERRAN CASAS . Barcelona | Actualitzada el 16/11/2013 00:00

ISRAEL POSA DINERS Els acords científics amb universitats comprometen també finançament israelià.

Els científics i empresaris catalans que dijous van tornar d’Israel ho van fer satisfets. Els acords que, en matèria de recerca, va signar el Govern amb representants universitaris i institucionals (que tanquen un triangle en què l’estat nord-americà de Massachusetts, que Mas va visitar el juny de 2012, és l’altre vèrtex) i els més de dos-cents contactes empresarials que s’hi van fer ho justificaven. I hi ha expectatives fonamentades que donin fruit. De fet, s’hi van tancar una seixantena d’acords més o menys ferms. La delegació que acompanyava Artur Mas era més heterogènia que en altres viatges i les empreses tecnològiques i start-ups , àmbits en els quals Israel és un país de referència, hi tenien un pes important. L’estat hebreu, d’unes dimensions -pel que fa a PIB, índex d’aparició en publicacions científiques i població- molt similars a les de Catalunya, compta amb 4.800 start-ups . Intentar exportar-ne el model a Catalunya, que en té unes 250, segons el Govern (la proporció és de 19 a 1), és el gran objectiu.

Els empresaris i representants governamentals que van ser a Israel coincideixen a assenyalar diversos factors que expliquen el model d’èxit israelià. Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca, considera que l’entorn d’aquell país, tant a nivell acadèmic com de captació de grans empreses tecnològiques americanes, és “molt potent”. El sector militar (7,3% del PIB enfront l’1,2% espanyol) és el que tira del carro de la recerca (el Govern assenyala que a Catalunya ho podria fer el de la biomedicina) i la manera de fer castrense es trasllada “de manera positiva” al món de l’empresa. “Si alguna cosa hem detectat també aquests dies és que no tenen por a arriscar-se i que són ràpids i expeditius en la presa de decisions”, explica Ignasi Cusidó, conseller delegat de Lamp.

De deu a quinze anys de marge

El model israelià, però, no està centrat en la indústria, sinó en les noves tecnologies, com fa notar el secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres. La delegació catalana espera que, d’aquí deu o quinze anys, es puguin donar a Catalunya condicions similars per posar-se al seu nivell, com ja s’ha fet en el camp de la recerca. Tots els interlocutors assenyalen que cal traslladar la producció científica a la creació de riquesa i llocs de treball qualificats.

Pere Vallès, conseller delegat de Scytl, una empresa especialitzada en vot electrònic, apunta que són el sector industrial i el farmacèutic els que a Catalunya estan més preparats per generar start-ups especialitzades. Però perquè siguin una realitat cal una forta implicació governamental. Durant la seva estada a Israel, Mas va explicar que a la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2014 el govern hi ha inclòs un augment del 30% al 50% en el tram autonòmic de l’IRPF per a les inversions en aquest tipus d’empreses.

És un gest modest i “en un marc d’estretor pressupostària” que queda lluny de la política israeliana. Aquests dies ho ha pogut constatar Andrés Manso, que és fundador d’Incubio, una incubadora empresarial especialitzada en big data . Manso assenyala que el nivell d’intervenció del Govern, a través de l’agència nacional de R+D Matimop i del Cap Científic, és notable i que l’estat és el que ajuda “en totes les fases de creació i creixement de les start-ups per impulsar la inversió privada”. Un altre factor de creixement és que moltes petites empreses “es beneficien del sistema lliure de patents de la indústria militar i s’incentiva”.

I allà el diner té molts més incentius per apostar per empreses tecnològiques de nova creació amb alt valor afegit. Recorda que per cada euro invertit a Catalunya en pot arribar un de crèdit públic, i que en els últims anys la xifra ha baixat. A Israel, en canvi, per cada euro invertit se’n poden obtenir fins a 5,5 de públics. I per què aquest estat hi aposta tant? Perquè són sectors clau i la inversió té retorn. Manso explica que quan una empresa per la qual l’estat ha apostat surt a borsa o es ven el govern en recull una part dels beneficis com si en fos accionista. És, salvant les distàncies, com quan els clubs de futbol cobren drets de formació quan venen un jugador.

Per Manso, a Catalunya el problema és més de formació i cultura emprenedora que de finançament. A Israel, la Generalitat hi ha signat intercanvis amb les universitats i convenis amb dotació pressupostària i hi ha buscat finançament, com a la jornada organitzada dimecres per Acció a Tel Aviv. S’hi van aplegar start-ups catalanes i israelianes i els principals fons de capital risc israelians. Castellà explica que les sensacions van ser bones i que els inversors es van comprometre a visitar Barcelona per avaluar invertir en projectes que s’hauran de seleccionar.

El sector industrial no era l’ estrella de la delegació, però també va fer acords. Com explica Cusidó, que és dels que també valora millor el suport que rep d’Acció que no pas el de l’ICEX espanyol, els empresaris aprofiten aquesta mena de viatges per visitar els seus proveïdors o clients a la zona i, amb l’ajuda de l’agència del govern per a la internacionalització, fer nous contactes. Cusidó ha tingut dues reunions, i “una de molt profitosa”. Indica que, en el camp industrial, Catalunya no té res a envejar a Israel. “De vegades els polítics s’enlluernen amb el de fora i els falta explicar-ho, dir que aquí fem les coses bé, que som productors i innovadors”, sosté. En les start-ups , però, cal millorar.

L’automòbil és el gran objectiu a l’Índia 

Mas marxa dissabte vinent set dies a l’Índia en missió empresarial i s’hi reunirà amb tres ministres. En aquest cas, el sector tecnològic perd pes i hi aniran menys empreses. Seran les més grans i vinculades al Mobile World Congress. El protagonisme màxim el tindrà el sector de l’automòbil i les empreses auxiliars buscant fomentar l’exportació. Es tracta d’un sector estratègic per al govern indi. La previsió de creixement i l’aposta per la innovació és forta. El sector biofarmacèutic també es farà sentir i, en menor mesura, el turístic. Que la incipient classe mitjana situï Catalunya com a destí és l’objectiu.

Barcelona vol seduir IBM pel seu centre europeu de recerca

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va formar part de la delegació catalana a Israel. A més de firmar acords de col·laboració amb ciutats i universitats, l’alcalde va visitar el centre de recerca d’IBM a Haifa, concretament al campus de la seva universitat. La multinacional informàtica americana té la intenció d’instal·lar un centre similar a Europa i Trias intenta atreure’ls a Barcelona. Concretament al Barcelona KEY, situat entre Sant Adrià de Besòs i el Fòrum i on s’instal·larà el campus tecnològic de la Universitat Politècnica de Catalunya. IBM acull investigadors amb projectes que després s’acaba fent seus o venent segon el cas. Trias també va ser a Cisco, una empresa que ja està instal·lada a Barcelona, a Can Alier, i amb qui l’Ajuntament ja té firmat un acord per fomentar tot el que fa referència a les smart cities per traslladar les noves tecnologies a la ciutadania.

El triangle de la recerca, ciència i innovació: Massachusetts – Catalunya – Israel

Destacades

“Venim a aprendre d’Israel, però també a cooperar i ajudar-nos mútuament”. Sota aquesta premissa, el president de la Generalitat, Artur Mas, va iniciar dissabte passat una visita de 4 dies a Israel amb l’objectiu de reforçar les relacions institucionals entre Catalunya i Israel i establir vincles sòlids i estables entre els dos països. El cap de l’Executiu va viatjar acompanyat d’una delegació empresarial, formada per una trentena d’empreses catalanes dels sectors TIC i Smartcities, amb l’objectiu de trobar socis tecnològics, conèixer potencials inversors, detectar productes innovadors per introduir-los al mercat europeu i llatinoamericà i, en general, cooperar internacionalment i en projectes de recerca i innovació.

Després d’haver visitat Massachusetts l’any passat, el president de la Generalitat ha aprofitat la visita a Israel per completar el triangle tecnològic Massachusetts – Israel – Catalunya. D’aquesta manera, Mas ha visitat alguns dels projectes R+D de les principals empreses internacionals presents a Israel, com Cisco, que l’any 2012 va posar en marxa a Israel el seu centre de R+D que ocupa a més de 500 persones. A més a més, el president de la Generalitat va pronunciar una conferència a la universitat de Tel Aviv titulada Catalonia, The knowledge hub in southern Europe, on va recordar que “Catalunya es el segon país de la Unió Europea que guanya més ajuts per projectes de recerca”.

Conveni amb cinc universitats

La visita a la Universitat de Tel Aviv va servir per tancar un conveni amb aquest centre per tal de crear un programa d’ajuts a estudiants de doctorat catalans especialitzats en emprenedoria. Però aquest no és l’únic conveni signat en el camp de la recerca, ja que se n’han tancat fins a cinc amb les quatre grans Universitats d’Israel -Hebrew University of Jerusalem, Israel Institute of Technology (Technion), Weizmann Institute of Science i Tel Aviv University- i també amb l’agència per a la recerca i el desenvolupament d’Israel, Matimop. Amb aquests acords, el Govern posa en marxa un programa de col•laboració científica amb Israel, amb una inversió d’1M€ en els propers 3 anys (2014 – 2016), que vindrà acompanyada d’una inversió similar per part del govern i les institucions israelianes. “El viatge a Israel ha servit per aprendre a traslladar la nostra base científica a la cadena productiva del país”, va dir Mas.

Start up nation

Al marge de la recerca, l’emprenedoria també ha estat dels eixos fonamentals de l’expedició catalana amb l’objectiu de convertir Catalunya en una Start up Nation. La delegació va poder conèixer de primera mà alguns dels instruments que ha establert Israel per assegurar el seu model de creixement econòmic basat en les empreses d’alt valor tecnològic: incubadores com The Time i  empreses de capital risc com Jerusalem Venture Partners. “Si aconseguim afegir a la nostra base industrial, atractiu turístic i capacitat de captar inversió estrangera, una bona producció agrària i economia del coneixement, aconseguirem un mix econòmic molt interessant per a Catalunya”, va afirmar el president després de visitar aquestes empreses. Mas va aprofitar la visita per recordar que l’executiu català està treballant en el foment de les start up, tot i que va reconèixer que a Israel “ho tenen tot molt ben organitzat” i “pot arribar a crear 500 noves empreses l’any”. “Aquest és el nostre gran repte”, va reconèixer Mas, que ha situat Israel com exemple a seguir en aquest camp. Israel és el tercer país amb més companyies que cotitzen al Nasdaq, el segon país del món en nombre de Start Ups  i el tercer país en nombre relatiu d’emprenedors. A més a més, de cada 10.000 habitants 145 són científics, la xifra més alta del món.

Catalunya i Israel, en paral·lel

Els paral·lelismes entre Catalunya i Israel han estat presents durant tot el viatge. Els dos països competeixen a la primera divisió de la producció científica mundial i comparteixen un mateix model econòmic i empresarial destinat a convertir el valor afegit en creació d’empreses. Però les similituds van encara més enllà, si Catalunya té una població de 7,6M, Israel la té de 7,9; i si Catalunya ocupa una extensió territorial de 32.000 km2, Israel ocupa 27.000 km2. És més, Israel és un referent com a poble que vol existir. Cal recordar que l’estat d’Israel es va proclamar el 1948 i va ser reconegut un any després. A més, la llengua hebrea va renéixer com a llengua popular al segle XX i avui és una llengua de comunicació i cultura per a nou milions de persones. Aquestes semblances han tingut especial rellevància en el vessant més   institucional del viatge, que inclou dues reunions d’alt nivell amb el president israelià, Shimon Peres, i el ministre de finances, Yair Lapid. Mas va aprofitar per traslladar-los la realitat catalana i exigir “una Europa més forta, que sigui capaç de prendre decisions al més alt nivell” i, a nivell intern de país “més poder, més autogovern i major sobirania” per resoldre els temes que afecten els ciutadans. Tal i com va comentar el president a una entrevista al diari “Yedioth Ahnoroth”, “volem preservar la nostra identitat i el nostre projecte de futur de manera pacífica i democràtica”. “Catalunya és un poble que vol volar alt, encara que alguns ens vulguin tallar les ales”, va afegir.

No a la banalització del nazisme

L’expedició a Israel ha servit per conèixer de primera mà el passat, el present i el futur del país a través de visites a llocs emblemàtics del país com el mur de les lamentacions o el memorial Yad Vashem, més conegut com a Museu de l’Holocaust, des d’on el president de la Generalitat va fer arribar un missatge als que “acusen el poble català, els seus dirigents i a mi mateix d’encapçalar un moviment que està sota les directrius del nazisme, o del feixisme, o de la violència”. Segons Mas, “és una falsedat enorme, davant d’aquestes parets del Museu de l’Holocaust, els vull demanar a tota aquesta gent que en el conjunt de l’Estat fan aquestes proclames que facin una reflexió, que vinguin aquí i s’adonaran del que significa la violència, l’extermini, el nazisme i el feixisme”. El president de la Generalitat va fer una ofrena floral i va deixar la insígnia de president “com a símbol de comunió entre la institució de la Generalitat, la nostra seu històrica, i el poble jueu, a través d’aquest museu de l’Holocaust”.

Més de 60 acords

Aquesta missió ha acabat amb una seixantena d’acords entre empreses catalanes i israelianes. Després del viatge, les companyies han començat projectes empresarials conjunts per desenvolupar nous productes i serveis en el camp de les TIC i les Smartcities.  La delegació que estava formada per 30 empreses catalanes que, durant cinc dies, van mantenir prop de 200 reunions concertades amb companyies israelianes. Cosa que els ha permès trobar socis tecnològics, conèixer potencials inversors i cooperar internacionalment en projectes de recerca i innovació.

http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/monografics/monografic-230389.html?mode=static

El dèficit fiscal català i Sala i Martín, a Russia Today

Destacades

15.11.2013 17:44

En cas d’independència, Catalunya guanyaria cada
any uns 16.000 milions d’euros. Aquesta és una de les conclusions de l’article ‘El dividend fiscal de la independència’, publicat el novembre passat per Xavier Sala i Martín, dins de la Iniciativa Wilson, de la qual també són part els catedràtics Pol Antràs, Carles Boix, Jordi Galí, Gerard Padró i Jaume Ventura. Fa uns mesos el grup The Catalan Project va resumir en un vídeo els arguments que s’exposaven en aquest article. I ara, la versió espanyola de la cadena Russia Today relaciona la crisi amb la independència i recull aquest vídeo de The Catalan Project:

El presentador comenta el vídeo i n’extreu les principals xifres, com que el 30% dels impostos que paga Catalunya no no acaben tornant mai al Principat, cosa que es tradueix en 16.000 milions d’euros l’any. I recorda que el dèficit fiscal que pateix Catalunya respecte Espanya, que és del 8 per cent, és el més alt del món. I compara la xifra amb altres casos, com el de Flandes, on és del 4,4%. En un determinat moment el programa connecta connecta amb dos economistes.

Conviden un economista vinculat a la FAES i a Sala i Martín

El primer, Ángel de la Fuente, investigador sènior del Institut d’Anàlisi Econòmica i coautor de l’informe de la FAES ‘El Mito Fiscal’, que es mostra totalment en contra de independència i de les dades que ofereix el vídeo. I el segon, Xavier Sala i Martín, que explica que les dades són perfectament transparents i que la independència seria una solució per a sortir de la crisi tant per a Catalunya com per a Espanta.

Altres vídeos de The Catalan Project:

Amb la independència, què passa amb Europa?

Amb la independència, què passa amb les pensions?

http://m.vilaweb.cat/noticia/4156439/20131115/deficit-fiscal-catala-sala-martin-russia-today.html

Mas i Trias viatgen a Israel per reforçar els vincles en economia, educació i investigació

Destacades

Mas i Trias viatgen a Israel per reforçar els vincles en economia, educació i investigació

Política 08/11/2013 19:42

El president de la Generalitat, Artur Mas, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, comencen aquest dissabte un viatge oficial a Israel amb el propòsit de reforçar els vincles entre Catalunya i l’Estat israelià en economia, educació, comerç i investigació.

Mas encapçala una delegació formada per una trentena d’empreses catalanes del sector de la innovació i de les ‘Smart Cities’ per buscar socis tecnològics, conèixer potencials inversors, cooperar internacionalment i detectar productes innovadors per introduir-los als mercats europeu i llatinoamericà. En aquesta missió catalana també la integren el conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, i el secretari d’Afers exteriors i de la UE, Roger Albinyana.

En un comunicat, el Govern informa que a més de contactes empresarials, Mas es reunirà amb el president d’Israel, Shimon Peres i amb el ministre de Finances, Yair Lapid, mentre que Trias despatxarà amb el seu homòleg de Tel Avivi, Ron Huldai, segons ha explicat el consistori barceloní.

Llegiu mes a: http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2013/11/mas-i-trias-viatgen-a-israel-per-reforcar-els-vincles-en-economia-educacio-i-investigacio-90839.php

Vila d’Abadal: “En aquests moments, Duran no és un bon valor per Catalunya”

Destacades

http://www.laxarxa.com/noticia/vila-d-abadal-en-aquests-moments-duran-no-es-un-bon-valor-per-catalunya#audio
Screenshot 2013-11-09 10.25.42L’alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d’Abadal, ha assegurat en declaracions a La Xarxa de Comunicació Local que el líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, “en aquests moments no és un bon valor per Catalunya”.

Josep Maria Vila d’Abadal ha afegit que Duran “està treballant en camp contrari perquè s’agafa al procés tradicional del catalanisme de buscar l’encaix de Catalunya i d’Espanya. Per tant, pot ser un arma que pugui frenar el nostre procés cap a la independència o el pugui entorpir”.

Sobre el futur polític del líder demòcrata-cristiàsi avança el procés català, l’alcalde de Vic i president de l’AMI creu que Duran “té dues possibilitats. O abandonar la política o treballar dintre de Catalunya a favor del procés”.

Josep Maria Vila d’Abadal també s’ha mostrat a favor “d’unes eleccions plebiscitàries abans que fer una consulta sense autorització de l’Estat”.

Sobre la prepocupació d’alguns sectors de l’empresariat català respecte del sobiranisme, Vila d’Abadal ha sentenciat que “l’empresariat necessita un estat propi més que ningú perquè tindrà totes les eines necessàries per fer créixer els seus projectes”. “Sense infraestructures i sense un estat que els doni suport és molt difícil que tiri endavant”.


http://www.laxarxa.com/noticia/vila-d-abadal-en-aquests-moments-duran-no-es-un-bon-valor-per-catalunya

El director del Mossad, un fervent culer

Destacades

Tamir Pardo dirigeix els serveis secrets israelians des del 2011

Especial: Barça – Tota l’actualitat del Futbol Club Barcelona

Quico Sallés | Actualitzat el 10/10/2013 a les 13:00h
Arxivat a: Esports, Barça, Israel, Mossad

El Barça és un dels clubs amb més seguidors del món. Concretament s’estima que en té 270 milions, només per darrera del Manchester United. Entre els fans hi ha Tamir Pardo, director del Mossad, el servei secret israelià. Així ho recull el portal Israel a Catalunya tot citant una piulada de l’escriptor Enric Frattini, gran coneixedor dels serveis d’intel·ligència hebreus. Frattini ho va explicar responent una piulada del portal on s’explicava la presència de l’ambaixador israelià al nou centre cultural del Born.

Pardo, que ocupa el càrrec des del gener de 2011, és l’onzè director del Mossad. Va néixer a Tel Aviv (1953) en una família de turcs i serbis d’origen jueu sefardita.
http://www.naciodigital.cat/noticia/60351/director/mossad/fervent/culer

Mas buscarà complicitats per al procés en un viatge oficial de quatre dies a Israel

Destacades

L’acompanyen Mas-Colell i Trias i es reunirà amb Shimon Peres i el ministre de Finances en una missió comercial

ARA

Barcelona | Actualitzada el 08/11/2013 18:32

NEGOCIACIÓ INTENSA El president de la Generalitat, Artur Mas, tindrà l'última paraula sobre el vot de CiU als pressupostos de l'Estat per al 2012. Les pròximes setmanes hi haurà negociacions intenses entre governs per pactar aspectes dels comptes.

El president de la Generalitat, Artur Mas FRANCESC MELCION

El president de la Generalitat, Artur Mas, comença aquest dissabte un viatge oficial de quatre dies a Israel. L’objectiu és potenciar les relacions institucionals i polítiques amb aquell estat i aprofundir en la col·laboració en sectors estratègics, com l’economia del coneixement, les noves tecnologies i el turisme. Mas es fa acompanyar del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, i de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que té una àmplia agenda bilateral.

Llegiu mes a :  http://www.ara.cat/politica/MAS-MAS-COLELL-TRIAS-ISRAEL-VIATGE_0_1025897646.html#.Un0o9HQmS4k.facebook

Mas viatja a Israel, referent per al govern en recerca i en la construcció d’un estat

Destacades

Els governs català i israelià signaran convenis per invertir un milió d’euros en l’intercanvi de científics

El president de la Generalitat, Artur Mas, comença demà un viatge oficial a Israel per signar convenis en matèria d’innovació i recerca però també amb un objectiu clarament polític. I és que el govern considera Israel un país referent per la seva voluntat de superació i pel procés que ha viscut de constitució d’un estat. Mas aprofitarà per reunir-se amb el president d’Israel, Shimon Peres, amb qui segur que comentarà la situació política a Catalunya. A més, els governs català i israelià signaran convenis per invertir cadascú un milió d’euros en l’intercanvi de científics. Mas viatja amb el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i el batlle de Barcelona, Xavier Trias.

Economia i recerca han estat dos objectius fonamentals dels viatges de Mas a l’exterior, i aquesta vegada no serà una excepció, perquè Israel és molt potent en innovació i investigació. Cal recordar que el president també va visitar Boston, l’altre referent de la Generalitat en aquesta matèria.

Llegiu mes a :http://www.vilaweb.cat/noticia/4154898/20131108/mas-viatja-israel-referent-govern-recerca-construccio.html

Israel y la Independencia de Cataluña. De 1714 al 2014; 300 años sin perder la esperanza.

Destacades

https://i2.wp.com/orientemediterraneo.com/wp-content/uploads/2013/11/Esther-Moscatel.jpg

Esther Moscatel

Para nosotros es un orgullo como israelíes poder recibir durante tres días del mes de noviembre al presidente de la Generalitat de Cataluña, Artur Mas. Porque si bien nos consideramos también catalanes por nuestros orígenes, casi todos nosotros hemos inmigrado y nos sentimos israelíes.

El hecho de que el presidente de la Generalitat venga a Israel y valore a todas las figuras políticas y sociales del país es muy importante. Es una manera también de apuntalar a Israel en el extranjero, desde un punto de vista positivo. Más si tenemos en cuenta que en Europa no siempre se valora positivamente a Israel.

Junto con Artur Más vendrá una delegación de treinta empresarios. La mayoría de ellos pertenecen al rubro de la alta tecnología, de la informática y de ciudades inteligentes. Una de las empresas es del sector de la biotecnología, Ability Pharmaceuticals, que está desarrollando un producto para combatir el cáncer de páncreas. Todos ellos están muy interesados en cooperar con Israel en sus proyectos.

Para los empresarios israelíes con los que se encontrarán, especialmente del sector de la alta tecnología, la venida de esta delegación representa también una gran oportunidad de negocios.

Además, ahora van a tener otro punto de contacto importante entre Israel y Cataluña, ya que acabamos de conformar el capítulo israelí de la Asamblea Nacional de Catañuña.

La Asamblea es un movimiento  popular, integrado por personas que estamos a favor de la Independencia de Cataluña y de la secesión de España.

Llegiu mes a : http://orientemediterraneo.com/2013/11/06/israel-y-la-independencia-de-cataluna-de-1714-al-2014-300-anos-sin-perder-la-esperanza/

La Catalogne s’identifie de plus en plus à Israël

Destacades

Associations, séminaires et voyages politiques signalent une relation nouvelle

Lundi 4.11.2013. 23:15h Diplomatiques, économiques et culturelles, les relations entre la Catalogne et Israël ne sont pas nouvelles, mais elles se renforcent. A Barcelone, l’amitié catalano-israélienne aborde les identités et les affaires, jusqu’aux valeurs unissant le projet d’indépendance catalane à la fondation de l’Etat d’Israël en 1948.

Jordi Pujol, président catalan de 1980 àn 2003, en visite en Israël, 1987 © Pòrtic Visions

Jordi Pujol, président catalan de 1980 àn 2003, en visite en Israël, 1987 © Pòrtic Visions

Le XXIe siècle rapproche la Catalogne et Israël, dans une relation amorcée en 1987 par l’ancien président catalan, Jordi Pujol. En visite officielle à Jésuralem, le père de la Catalogne moderne, reçu par le premier ministre Isaac Shamir, le chef de l’Etat Chaïm Herzog et le ministre des Affaires étrangères Shimon Peres,

 Llegiu mes a : http://www.la-clau.net/info/la-catalogne-sidentifie-de-plus-en-plus-a-israel-8734

Xalom, Catalonia

Destacades

‘SHALOM’, CATALONIA

Publicat el Dilluns, 04 Novembre 2013 06:30 | Escrit per Xavier Mas i Casanova

shalomcataloniaQuan anem pel món, obrim els ulls i les orelles, parlem i ens relacionem. Hi ha molts tòpics que cauen, n’hi ha d’altres que es confirmen i hi ha molts interrogants i enigmes nous que s’obren.

Quantes vegades, després de visitar el País Basc i d’haver rebut la cordialitat i l’hospitalitat que tenen els bascos, de veure els seus paisatges verds i tranquils i la seva forma de gaudir de la gastronomia i de la vida, ens preguntem com és possible que, precisament en aquell lloc, hagi existit un odi tan greu i irreconciliable entre famílies i uns posicionaments polítics que han portat a l’assassinat entre veïns i faccions contràries?

El mateix passa a Irlanda. Mai no he estat a cap lloc on la gent sigui tan amable en línies generals. Allà, davant de qualsevol dubte que els planteges, encara que sigui en un anglès deficient, es desviuen per donar-te una solució. Fins i tot t’acompanyen i deixen un negoci ple de clients, que accepten de bon grat que el dependent ho faci per ajudar un turista desconegut que s’ha perdut. Com es pot entendre, llavors, que fins encara ara, hi hagi àrees a Irlanda del Nord on catòlics o protestants no poden passar? Allà on, precisament, es respira tanta cordialitat?
Llegiu mes a :http://economiacat.cat/index.php/internacional/103-shalomcatalonia.html

Ara ens toca ser valents i aguantar

Destacades

Dos catalans a l’estranger expliquen la seva experiència, des de Washington i des de Brussel·les

NÚRIA FERRAGUTCASAS / JOAN RUSIÑOL

Washington / Brussel·les | Actualitzada el 02/11/2013 00:00

DE SANT CUGAT A WASHINGTON  Oriol Aguiló fa tres mesos  que busca feina d'arquitecte  a Washington.

Oriol Aguiló fa tres mesos que busca feina d’arquitecte a Washington. N.F.

L’experiència d’Oriol Agulló (Washington)

“El casal català m’ha ajudat a concertar una entrevista de feina”

Oriol Aguiló sap que tenir contactes és important per trobar una feina. “El networking , com en diuen als Estats Units, és clau per tenir èxit en aquest país”, explica aquest jove arquitecte de Sant Cugat del Vallès que, fa tres mesos, va marxar cap a Washington, la ciutat on viu la seva xicota. L’Oriol va conèixer la Katrin, una advocada nord-americana de drets humans que treballa al Banc Mundial, l’estiu passat a Barcelona

Llegiu mes a : http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Ara-toca-valents-aguantar_0_1022297824.html

Catalan Network: allunyats però connectats

Destacades

Entre l’experiència de viure a fora i l’anhel de tornar
TERESA TURIERA

Politòloga i periodista | Actualitzada el 02/11/2013 01:41

Catalan Network: allunyats però connectats

L’octubre del 2012 el diari ARA estrenava la Catalan Network, una nova comunitat digital per donar a conèixer els catalans que viuen fora de Catalunya i un punt de contacte i d’intercanvi d’idees entre ells mateixos.

“Fem un cafè a Bombai?”; “¿Algú sap on es reuneixen catalans per veure el Barça des de Basilea?”; “Acabo d’aterrar a Riad. ¿Algun català em pot fer un curs accelerat dels costums a l’Aràbia Saudita?”; “Estic fent un estudi de mercat sobre els aliments preparats als EUA. ¿Em podeu ajudar i dir els preus de productes que trobeu al supermercat?”; “Vull exportar cava de l’Anoia. ¿Algú interessat a fer de distribuïdor?; “Busquem reusencs per Anglaterra!”
Llegiu mes a :http://www.ara.cat/xarxes/Catalan-Network-allunyats-pero-connectats_0_1022297883.html

La teranyina catalana al món s’eixampla

Destacades

La crisi i el procés sobiranista transformen i enforteixen el rol dels casals i les entitats a l’exterior

SARA GONZÁLEZ

Barcelona | Actualitzada el 02/11/2013 00:00

La imatge dels Castellers de Vilafranca amb l'Empire State Building de Nova York al fons fa evident el creixent interès que Catalunya està despertant arreu del  Món.

Els Castellers de Vilafranca, quan van visitar Nova York ACN

 

Per necessitats laborals, acadèmiques o familiars, la diàspora catalana ha experimentat un impuls l’última dècada i molt especialment els últims anys. Als consolats espanyols d’arreu del món hi ha censats 203.250 ciutadans de Catalunya que han establert arrels en altres països. Emigrar no és fàcil, i relacionar-se amb gent de la mateixa procedència per compartir inquietuds és sempre un suport clau. És per aquest motiu que les xarxes socials, ja sigui cara a cara o en format virtual, estan jugant un paper cabdal a l’hora de teixir una teranyina que mantingui aquests catalans connectats entre ells i amb l’actualitat del país que han deixat enrere. La crisi econòmica i el procés sobiranista han estat dos factors decisius per eixamplar aquest moviment vertebrat pels casals catalans a l’exterior i per entitats com l’ANC.

A hores d’ara, segons Teresa Turiera, politòloga i periodista impulsora de la Catalan Network, hi ha tres perfils majoritaris de catalans al món. El més reduït el formen els ciutadans que van emigrar durant el franquisme, ja fa més de 40 anys, i els seus fills. Són gent d’edat avançada o molt integrada ja als països d’acollida i, per tant, estan força desconnectats de la realitat catalana. Un altre grup important de catalans a l’exterior és l’onada que ha marxat de Catalunya els últims 15 anys. Ja fa uns quants anys que viuen fora, tenen entre 35 i 45 anys i majoritàriament pertanyen a la comunitat científica, artística o empresarial.

Llegiu mes a : http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/teranyina-catalana-al-mon-seixampla_0_1022297814.html

Pressupost de resistència

Destacades

2/11/13 02:00 – BARCELONA – Marc Bataller

El govern aprova dimarts els comptes amb un límit de dèficit de l’1%

Part dels ingressos pertanyen a la venda d’actius

No hi ha cap partida amb els deutes estatals

CiU i ERC fan una provisió de fons per a la celebració de la consulta

També es potencia el
paper de la hisenda pròpia

Aguantar com es pugui i preparar la transició nacional. Aquesta és la filosofia del pressupost que dimarts aprovarà el govern de CiU i que ha estat consensuat amb el seu soci parlamentari, ERC. Un projecte que ha de suportar un draconià sostre de dèficit de l’1% imposat per l’Estat espanyol, que limita, i molt, el marge de maniobra financer de la Generalitat. “Són els comptes de la resistència”, argumenta un diputat. A aquesta situació, s’hi afegeix el compromís del president Artur Mas de no fer més retallades, perquè ja s’ha tocat el moll de l’os.

Aquest escenari ha portat el Departament d’Economia, CiU i ERC a fer veritables piruetes d’enginyeria per buscar els ingressos i poder complir l’objectiu de dèficit –es calcula que es necessiten prop de 2.000 milions–. Una de les principals fonts de finançament tornarà a ser, com ha passat els últims anys, la venda de patrimoni públic.

Des de l’any 2012 s’han aconseguit 266 milions en aquest tipus d’operacions immobiliàries i ara, per exemple, s’han posat a subhasta quatre edificis més per un preu de 87 milions. Entre aquests immobles hi ha les seus de les conselleries d’Economia i Justícia. Amb vista al 2014, s’ampliarà el ventall i també es posaran a la venda solars i actius de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

En aquest últim cas, hi ha la possibilitat de privatitzar les depuradores, un projecte que podria aportar uns 500 milions a les arques de la Generalitat. Però la conselleria de Territori i Sostenibilitat ho ha desaconsellat per la complexitat del procés, perquè algunes d’aquestes infraestructures tenen una part de propietat municipal i s’hauria d’estudiar detingudament com es compensa –molts ajuntaments van cedir terrenys a la Generalitat per poder ubicar els equipaments.

Alguaire aposta pels vols low-cost a Israel

Destacades

El projecte contempla que els 300.000 turistes israelians que visiten Catalunya cada any tinguin una porta d’entrada al Pirineu mitjançant l’aeroport de Lleida
La Diputació de Lleida aposta per un format de vols xàrter low cost per portar turistes israelians al Pirineu de Lleida a través de l’aeroport de Lleida-Alguaire. Ho ha assenyalat el president de l’ens, Joan Reñé, en el decurs d’una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies on també ha reiterat que després d’iniciar contactes amb touroperadors d’Israel, com a molt aviat, els vols començarien l’estiu del 2014.

Llegiu mes a: http://israelacatalunya.blogspot.co.il/2013/10/alguaire-aposta-pels-vols-low-cost.html#.UmyvbhCZ7e4

Israel, aliat estratègic de Catalunya i el seu procés

Destacades

Mas visitarà el país del Pròxim Orient a principis del mes vinent, i el rebrà Netanyahu
Lluís Bou

Israel s’està convertint en un aliat estratègic de Catalunya i el seu procés sobiranista. És un país molt influent i alhora molt poc influenciable per la diplomàcia espanyola, tradicionalment proarabista des de la dictadura de Franco. I a més estan creixent les bones relacions entre la Generalitat i el govern israelià.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu

El president de la Generalitat, Artur Mas, farà entre el 9 i el 13 de novembre una visita a Israel, amb contingut fonamentalment econòmic, però aquesta inclourà una entrevista amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, segons ha informat la Generalitat. La presència catalana quedarà reforçada perquè a la delegació hi participarà també l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Tot plegat tindrà lloc a les poques setmanes que el Parlament de Catalunya acordi la data i la pregunta de la consulta, en un moment decisiu del procés de sobirania. Se sabrà a finals d’any de forma definitiva si el camí cap a la independència és pactat amb el govern espanyol o si, a causa de l’oposició d’aquest, va cap a una via unilateral i per tant acollint-se al paraigües internacional.

Llegiu mes a : http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/10/israel_aliat_estrategic_de_catalunya_i_el_seu_proces_96692.php

Netanyahu rebrà Mas en el primer viatge a Israel del President

Destacades

Dissabte, 26 d’octubre del 2013

El president de la Generalitat, Artur Mas, iniciarà el pròxim 9 de novembre un viatge de quatre dies a Israel que s’emmarca principalment en l’objectiu del Govern de fomentar la internacionalització de l’economia catalana. No obstant, el desplaçament a Tel Aviv i Jerusalem tindrà també un destacat contingut polític i, segons fonts del Govern, està previst que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, rebi Mas.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ahir. En el vessant econòmic del viatge hi participaran, com ja és habitual en aquests casos, un grup d’empresaris catalans. L’objectiu és estimular els intercanvis comercials entre els dos territoris. També l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, formarà part de l’expedició a un destí que està marcat en vermell com un dels referents de part del nacionalisme català.

Llegiu mes a : http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/netanyahu-rebra-mas-primer-viatge-israel-del-president-2783334

El Matí Digital – Catalunya i Israel

Destacades

Catalunya i Israel

Catalunya i Israel

Ja només per una qüestió de justícia i decòrum s’hauria d’estar al costat d’Israel. Però si no s’hi està, com a mínim el que s’ha de fer és actuar amb una mica de sentit comú.

Hi va haver un temps en què l’independentisme, proporcionalment, tenia un bon gruix de militants guarnits a mode de tribu urbana. La inspiració basca feia que portessin pantalons de muntanyista –uns pantalons de la marca basca Ternua-, 50 arracades a cada orella i un determinat pentinat basat en deixar-se grenyes al clatell. L’altra font d’inspiració estètica era Palestina, amb el mocador palestí, del qual se n’ha abusat tant.

Palestina servia per connectar independentisme amb extrema esquerra, tenint en compte que el lideratge del seu moviment estava en mans d’un grup nacionalista d’esquerres i membre de la Internacional Socialista. Des d’alguns punts de vista erronis, feia de més bon defensar que el Tíbet, per exemple, que suposaria haver-se d’enfrontar amb el comunisme defensant una societat religiosa. D’aquí el “Bona nit Palestina” de David Fernández o que determinades organitzacions de l’independentisme marginal es dediquin a fer pintades i protestes diverses a la llibreria jueva de Girona.

Afortunadament, l’independentisme ja no és una tribu urbana, sinó que és un moviment de majories que van vestides de manera d’allò més diversa, pensen coses d’allò més diverses i tendeixen al centre i, justament per això, poden ser majoria. L’independentisme actual és molt majoritàriament democràtic i té molt clar –i sinó ho hauria de tenir- que prefereix una democràcia parlamentària consolidada que no pas el desordre i la gatzara constant que és la resta de la regió del pròxim orient.

De fet, Israel és Occident al pròxim orient, és el nostre paladí allà mig i, per poc que es cregui en la idea d’Occident com a motor de progrés i civilització, cal estar al costat dels israelians. Per contra, la causa de Palestina, malauradament pels palestins, és el “timo de l’estampita” dels països àrabs en la qual, sota una aparença de feblesa, se’ns cola l’antisemitisme i -encara més- l’antioccidentalisme de tots aquests règims bàrbars de la zona.

Llegiu mes a:El Matí Digital – Catalunya i Israel.

El Punt Avui – Notícia: Dos dies de consulta

Destacades

Dos dies de consulta

El govern estudia que les votacions del referèndum es facin en un cap de setmana

S’hauran de comprar 2.100 urnes

També es podria votar per internet una setmana

02/10/13 02:00 – BARCELONA – Marc Bataller

La Generalitat haurà de comprar un mínim de 2.100 urnes per poder garantir el referèndum Foto: ARXIU.

El procés 2.0 facilita la votació dels catalans a l’exterior

És una manera d’optimitzar recursos i rebaixar tensió

La consulta sobiranista podria durar dos dies. Aquesta és la principal hipòtesi amb la qual treballa el govern català per tal d’optimitzar recursos tècnics i humans i poder facilitar amb més garanties el dret de vot, tenint en compte que la Generalitat segurament haurà de muntar tota sola la logística per l’oposició frontal de l’Estat. A més, es preveu la possibilitat que durant una setmana els catalans puguin votar per internet, un sistema que facilitaria la participació del residents a l’exterior i que també serviria per descongestionar el vot presencial. Aquest model electrònic està estès en països com ara Suïssa i els Estats Units, i en llocs com ara Itàlia i Txèquia els comicis també s’han fet en dos dies.

Llegiu mes a : El Punt Avui – Notícia: Dos dies de consulta.

Clip de la pel.lícula “Journey to Jerusalem” de Leonard Bernstein

Vídeo

Hatikva al Mont Scopus amb Leonard Bernstein, la Filharmònica d’Israel i el cor de la Filharmònica Tel Aviv, amb la col·laboració de l’Orquestra Simfònica de Kol Israel. Solistes: Isaac Stern, violí, Jennie Tourel, mezzosoprano rus-nord-americana i Netània Davrath, soprano israeliana.

Catalonia Clashes With Madrid Over Independence Vote

By
Published: December 13, 2013

MADRID — Catalonia, Spain’s economic powerhouse, headed toward a standoff with Madrid on Thursday after separatist parties in the northeastern region announced a date next year for an independence referendum, which the national government swiftly promised to block.

Artur Mas, the head of Catalonia’s regional government, said he would put before voters two questions next Nov. 9: “Do you want Catalonia to be a state?” and “Do you want that state to be independent?”

The threat to hold a vote — and potentially break apart Spain — drew an immediate rebuke from Madrid and once again pushed to the political fore one of the thorniest issues that has confronted the conservative government of Prime Minister Mariano Rajoy.

Llegiu mes a :http://www.nytimes.com/2013/12/13/world/europe/catalonia-madrid.html?smid=fb-share&_r=0